N’hi ha d’haver, de males intencions. En tenia Dostoievski quan escrivia les seves novel·les, o Franz Kafka, o Katherine Mandsfield, o James Joyce. O Francesc Serés en els seus relats. També en tenia Xostakóvitx quan componia, o Valery Gergiev quan dirigeix les obres de Xostakóvitx. Fosques intencions tenia Virgili en compondre L’Eneida, i terribles eren les de Béla Tarr quan filmava El cavall de Torí, o René Burri quan enfocava amb la seva càmera.
O de Juan Asensio quan fa crítica literària. Ah, la crítica literària! Que plena de bones intencions! Que enfonsada. Que covarda. Que prescindible avui dia.
L'Acció Paral·lela 