Ja tenim a sobre un nou Dia de la poesia catalana a internet, i la consigna és que omplim la xarxa de versos. De versos escapçats, sense context, com una postal que n’indica l’autor però no pas l’obra, només un únic vers, com un eslògan publicitari.
Us imagineu que de l’escultura del David de Miquel Àngel només ens n’ensenyessin la pixa? O que només ens mostressin una pota del llit de Van Gogh? Un vers que ho digui tot, o més aviat que no digui res, de tan solitari, de tan orfe, de tan repetit.
Llegim poemes sencers, piulem poemes sencers, exigim poemes sencers! No ens conformem amb la cuca del David o la fulla de gira-sol de Van Gogh! No ens conformem amb aquestes píndoles banals.
No omplim la xarxa de versos! Omplim-la de poemes!
L'Acció Paral·lela 