L’infern

Movedís, l’infern no s’amaga

mai del tot, no sempre es mostra.

És un buit impenetrable que ens envolta,

un pes que no ens acaba d’esclafar.

És un silenci sord

—no pas la paraula silenciada,

sinó l’absència de mots i de raó.

L’infern és basca, és neguit i avorriment,

un clot que amenaça d’engolir-nos

sense ser encara prou gran.

L’infern és la cridòria

—l’absència de mots i de raó.

La incomprensió que treu el cap.

L’infern és inestable, escorredís,

un lloc indefinit que a voltes se’ns arrapa.

A voltes són els altres.

Semblarà que són les nostres pors.

Però no.

L’infern no som nosaltres.

 

(Aquesta entrada és un eco d’aquesta entrada del blog Mirant nord enllà.)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s