La fosfatera

29662899

Creus que ets en terra ferma

i camines sobre un avenc.

Només els teus peus s’adonen del canvi;

el sòl és tou i la petjada, més fonda.

 

Aquí les plantes hi creixen amb ufana,

els verds han apujat el to,

l’aire que respires és més fresc i mineral.

Tu avances i prou. Ignores els pilars que et suporten el pas,

 

però l’avenc és molt més vell i astut que tu.

Amb paciència mil·lenària s’ha farcit de llims i pastetes

fetes de natura, d’homes i bèsties,

les despulles fèrtils de tot el que és mort.

 

Del buit n’ha fet el ple i ha arribat al cim,

agombolat, per confondre’s amb la roca.

Si t’arribes a la timba, hi veuràs la palada,

l’empremta inevitable dels teus semblants.

 

I descobriràs el prodigi;

el buc ancorat al fons del clot,

les aigües retirades, i el pal major

fet noguera de trenta metres, àvida de llum.

 

Un somrís incòmode, un pas enrere;

ets carn i aliment, fosfat d’avenc.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s