La idea és sempre la mateixa des dels grecs —perquè no podem anar gaire més enrere—: el món empitjora, es perden els bons costums, l’educació dels joves va de mal borràs, la cultura només interessa a una minoria…
Passen els segles, se succeeixen les generacions; èpoques meravelloses en què coincideixen grans figures del pensament, de l’art i la cultura alternen amb temps foscos marcats per l’ensulsiada provocada pels bàrbars. Arriba Gutenberg, i més enllà el segle de les llums, i les grans revolucions. I, a poc a poc, la indústria, el consum, el lleure de masses, el cinema i la televisió. I arriba el segle XXI, i el món empitjora, es perden els bons costums, l’educació dels joves va de mal borràs, la cultura només interessa a una minoria…
La idea és sempre la mateixa: mai no hem estat tan malament com ara. I sempre que algú ho ha pensat ha estat així, ha sigut cert. I què? Què hi podem fer? Les humanitats desapareixen dels plans d’estudis, la literatura desapareix dels grans mitjans de comunicació tradicionals; els joves no entren als museus, no van a recitals ni a concerts de música clàssica —esclar, com podrien fer-ho si les entrades costen el que costen? De fet, tampoc no ho fan els homes, que han cedit a les dones tots els espais dedicats a la cultura. I què?
Reclamem programes de televisió dedicats a la cultura i als llibres, però si n’hi hagués tampoc ens els miraríem perquè no ens agradarien o no ens convencerien els continguts o el to o el nivell… I què?
Per què ens hem de preocupar per tot això? Hi ha prou bons llibres escrits i publicats per omplir la vida d’unes quantes generacions de lectors exigents. Si no es publiqués res més durant uns quants anys no passaria res. Per tant, tenim el rebost ple. I si el món no s’enfonsa per la barbàrie creixent, s’enfonsarà per culpa del senyor Maersk, que amb els seus vaixells monstruosos abasteix la barbàrie consumidora d’Occident mentre pol·lueix els set mars a una velocitat de diverses generacions per hora. I mentre el senyor Maersk, i tants com ell, i tots ells gràcies a nosaltres, enfonsa el món, nosaltres patim perquè no hi ha un programa d’una hora a la setmana que parli de llibres.
Doncs ve-t’ho aquí: els grans mitjans de comunicació ja no tornaran a incorporar l’alta cultura a les seves programacions; això no tornarà a passar. Com més aviat ho tinguem coll avall, menys patirem, menys ens embrancarem en batalles perdudes, més aviat dedicarem els nostres esforços a ser feliços, a trobar estones per llegir bons llibres, a oblidar que avui estem pitjor que fa ves a saber quants anys.
