Petrarca en paper dolent

L’espera ha estat llarga. Una espera de segles. I tan sols els qui som vius aquest 2016 ho hem pogut veure: el Cançoner de Petrarca ha aparegut publicat en català. Una notícia magnífica, per felicitar-nos-en. El traductor, Miquel Desclot, hi ha dedicat més de dues dècades de feina, una feina descomunal que s’ha traduït en un pobre volum de l’editorial Proa.

Mireu, ja ho reconec: tot són ganes de buscar problemes on no n’hi ha, em direu. Però aquesta edició no fa justícia a la feina del traductor ni a la grandesa de l’obra. És un llibre gros, i tanmateix de poc pes, amb un format més propi d’una novel·la, editat amb paper bast, amb els sonets encavallant-se a cada pàgina… Esclar, ja ho entenc, aquesta devia ser la manera de treure el llibre a un preu raonable i d’assegurar-se que tingués sortida.

Però de vegades cal fer apostes més arriscades. Les grans obres han de ser accessibles a tothom, i tant, però també han de tenir bones edicions, lluïdes, curioses. Digueu-me el que vulgueu, però el Cançoner de Petrarca mereix paper bo, un format més propi de la poesia i, per damunt de tot, un sonet per pàgina. Perquè els sonets de Petrarca —i les versions de Desclot— es mereixen almenys una pàgina sencera.

Un llibre així seria més car, però quants no faríem l’esforç! M’entristeix pensar que la llengua catalana no tingui prou força per donar peu a bones edicions al costat de volums de butxaca o de presentació més modesta. I m’entristeix veure que les editorials més fortes no aposten per llibres de bona presència. Són sovint les editorials més petites les que tenen més cura de l’aspecte de les seves edicions. Com pot ser això, si econòmicament són les que pateixen més per tirar endavant?

Per casa corre una edició bilingüe del Canzoniere amb la traducció al castellà dels sonets que va treure Bosch a principis dels vuitanta. Sí, només inclou els sonets, però veure com queden distribuïdes les pàgines és ja tot un plaer i un convit a la lectura, a llegir almenys un sonet al dia, que és la manera com he llegit Petrarca al llarg dels anys.

Però si no ho han fet així deu ser perquè no podia ser. Ja ho sé. I ho lamento.