La solitud vàcua

img_3914La Casa de la Paraula de Santa Coloma de Farners acull des del passat 13 de gener l’exposició «Solitud», comissariada per Cristina Escat. El muntatge consisteix en 8 fotografies, un retrat a l’oli de Caterina Albert, les darreres línies de la novel·la estampades sobre la paret i un audiovisual emès l’any 2005 amb motiu del centenari de la publicació del llibre.

L’exposició es podrà veure fins al 31 de maig, fet que la converteix en una excusa per visitar la Casa de la Paraula, un edifici esplèndid on —com els bons amants de la poesia ja saben— hi ha ubicat l’Espai Vinyoli, veritable Meca dels incondicionals dels versos vinyolians. Aquest equipament encara recent comença ja a fer-se un lloc en el panorama cultural gràcies tant a produccions i iniciatives pròpies com a les col·laboracions amb altres organismes públics i privats.

solitud-2En aquesta ocasió, l’arribada de «Solitud» a Santa Coloma de Farners és fruit de la relació amb la Fundació Vila Casas, una de les institucions potents del país, que duu a terme una tasca ingent de preservació del patrimoni arquitectònic i de difusió de l’art contemporani i la cultura. Va ser justament la Fundació qui l’any 2005 va produir l’exposició «Solitud».

Però què és «Solitud»? En el tríptic de presentació elaborat per la mateixa autora o creadora o comissària de l’exposició, Cristina Escat, hi llegim el text que transcric a continuació:

«Solitud, la solitud de la Mila, la solitud de la dona que segueix l’home i es troba sola. La solitud de l’entorn, del nou món aïllat i esquerp, la solitud d’ermitana forçada, de la natura que l’envolta i li és estranya.

La Mila, Camila, la dona forta, vital i completa, la dona enamorada, plena, el desig de mare, de dona, d’esposa, d’amant, el despertar dels sentits, de la sensualitat, de sentir-se cobejada, de les ànsies d’estimar i sentir-se estimada.

La Mila, Camila, les il·lusions perdudes i les pors manifestades, la natura hostil que l’enclaustra en les quatre parets de l’ermita i l’oprimeix, l’absència de l’home, l’absència de vida, l’absència del fill i de l’amor. La solitud física i emocional de dona rebutjada, aïllada i estèril, que la dilueix en el paisatge fins esdevenir un no res.

I la davallada, el cos profanat, masegat, esventrat, deshabitat, i el fàstic, la ràbia i el dolor, l’espera, el desencís més profund i la solitud més pregona.

La davallada, l’abandó total, la confiança absoluta i la comprensió definitiva, la força interior que l’empeny a caminar de nou, sola, decidida i valenta. El camí intern que li marquen els seus ulls verds, ulls verds d’esperança, l’adéu definitiu al pelegrinatge.»

Quan un llegeix un text així —estigui més o menys d’acord que reflecteixi el que és l’obra en si—, s’imagina que l’exposició deu intentar transmetre el que s’hi diu, que les 8 fotografies deuen volen representar l’esperit de la lletra. Perquè la mostra és això, 8 fotografies de l’ermita de Santa Caterina, on se situa l’acció de la novel·la: una porta, unes escales, una creu, la façana, més escales… Sí, tot ben solitari, ben buit, ben vacu. Però on és la novel·la? On és la Mila? On és…? Potser el treball de síntesi de l’obra és tan perfecte que allò que bull dins la novel·la, tot el que hi apareix, allò que representa un llibre tan immens com aquest, queda amagat rere la subtilesa de les imatges i només surt a la superfície si el visitant de la mostra roman unes quantes hores davant de les fotografies, observant-les atentament, per intentar extreure’n el moll de l’os.

img_3918Mirem-ho des d’un altre punt de vista: què poden dir 8 fotografies sobre un llibre, sobre una obra literària? Com es pot copsar en 8 imatges alguna cosa més que no sigui atmosfera i decorat? Sincerament, a mi no em sembla possible. No dic pas que algú no es pugui proposar un exercici com aquest, però abans de pretendre obtenir cap resultat caldrà haver-se plantejat molt bé la idea, haver-hi treballat molt, i haver-ho fet partint d’una ambició elevada. Ambició que en el cas de «Solitud» no veig per enlloc.

Ni l’ambició ni la feina prèvia. Durant l’acte de presentació, la comissària o creadora Cristina Escat va remarcar que les fotos, que no les havia fet ella, sinó que les havia encarregat a un fotògraf, en realitat es podien considerar obra seva perquè ella l’havia dirigit i li havia dit en tot moment què volia. Potser per això ni en el tríptic ni en cap dels papers editats no apareix enlloc el nom del fotògraf.

Jo em temo que sé per on va tot plegat. Ja fa temps que a Catalunya ens hem abocat a celebrar aniversaris i anys dedicats a commemorar l’aparició de tal obra, el naixement o la mort de tal autor. I em sembla molt bé; aquestes efemèrides permeten recuperar de l’oblit obres i autors, són excuses perfectes per reeditar llibres que no es troben, promoure la lectura i generar un munt d’activitats entorn del nostre patrimoni literari.

576_14541093601e05225eed30502e1f4540fba2cfd9c6_lPerò l’ocasió fa el lladre, diuen, i aquestes efemèrides esdevenen també un aparador improvisat per a productes mediocres, mancats d’interès i de qualitat, produïts amb la sola intenció d’aprofitar la tirada del mercat. Així, en un moment donat tothom s’apunta a musicar un determinat poeta perquè és el que toca aquell any, i llavors trobem que es programen espectacles excelsos al costat de recitals llastimosos. De la mateixa manera, hi ha qui és capaç de produir una gran exposició dedicada a una obra literària, després d’haver-la llegit bé i d’haver-hi treballat en profunditat, al costat de persones que volen fer passar una boutade per un muntatge transcendental. Diria que «Solitud» és una d’aquestes boutades.

I tanmateix la visita a la Casa de la Paraula continua valent la pena, encara que només sigui per gaudir del color que serveix de fons per a l’exposició: no es podia haver fet una millor tria.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s