Hi ha una prova infal·lible per determinar si un llibre és bo o no: que un cop l’hàgim llegit el col·loquem a la pila de les obres que estaríem disposats a rellegir o a la pila d’obres que mai no rellegirem. Perquè —no en tingueu cap dubte— tots els llibres que llegirem al llarg de la vida es divideixen en aquests dos grups:
- els que rellegiríem
- els que no rellegiríem mai
És cert que encara podríem desdoblar el primer ens dos subgrups: els que ja hem rellegit i els que encara no hem rellegit, però per al cas que ens ocupa aquesta distinció té poca transcendència.
En canvi, el grup dels llibres que no rellegiríem és indivisible, inclement, implacable: el llibre que cau allí no en surt mai més. I si algun aconsegueix sortir-ne o és indultat deu ser gràcies a motius justificadíssims —i potser no sempre confessables.
La pregunta que sorgeix és: què hem de fer amb els llibres que no rellegiríem? Ves per on, la resposta no té cap importància per a la majoria de lectors; que cadascú en faci el que vulgui. Si ens adonem que és un llibre d’aquesta mena a mitja lectura o quan tot just l’hem començada, podem tancar-lo i oblidar-nos-en per sempre. Si es tracta d’un llibre curt i, tot i que no hi tornarem mai més, ens suscita alguna curiositat, podem acabar-lo. En fi, tots som prou grandets per decidir una cosa o altra.
El que és important és la pregunta en si; de fet, el que és fonamental és qui se l’ha de fer: aquesta qüestió se l’hauria de plantejar qualsevol persona que tingués la intenció d’escriure una crítica del llibre. “El rellegiré? No el rellegiré?”
Aquesta és la qüestió. I la crítica que s’escrigués hauria de partir del sí o del no i ser conseqüent. Perquè un llibre bo és un llibre que voldrem rellegir. Ja està. La resta és fer-nos trampa jugant al set i mig o besar culs d’ampolla.
Per acabar aquesta entrada us proposo un exercici i us deixo un exemple pràctic:
Exercici 1. Seguint l’exemple de sota, ordena la teva biblioteca no pas per autors, sinó a partir del criteri “llibres que rellegiria” / “llibres que no rellegiria”. Si vols, pots oferir una mostra dels resultats, un cop aplicat el nou criteri.
L'Acció Paral·lela 
Tot llibre, fins i tot els de la pila de no rellegir, fa paret; i aïlla del fred i els veïns!
M'agradaM'agrada
Quantes pedres mal escollides han fet caure marges sencers! Un llibre sempre és un llibre; no sempre és literatura.
M'agradaM'agrada
No recordo haver rellegit cap llibre. Me n’han agradat molts, però no els tornaria a llegir. Fins ara. M’és més forta la il•lusió d’encetar-ne de nous, que de rellegir-ne d’antics. Només posaré dos exemples de llibres recents: La Finestra de Vermeer, de Pere Rovira, el tornaria a llegir. En canvi: Sí, de Bernhard, no. En aquest últim et dono la raó. (El món de Joan Ferrer, el tinc ullat i me n’has fet venir dentetes.)
M'agradaM'agrada
Perdó, volia dir que m’has fet dentetes i me n’has fet venir salivera. (Sóc de Sabadell, bé haig de tenir una mica de butlla, no?)
M'agradaM'agrada
Sí, sí, i tant. Un fill de Sentmenat sempre està disposat a donar una mica de butlla a un sabadellenc!
M'agradaM'agrada
No els tornaries a llegir perquè no t’has plantejat la relectura d’un llibre com una possibilitat de “nova lectura” o perquè no t’han agradat prou? Entenc això de la il·lusió d’encetar (un ús ben vallesà d’aquest verb, també) nous llibres, però només cal encadenar dos o tres fracassos, dos o tres llibres que no ens satisfan prou, per tenir ganes de tornar a llibres que en el passat ens havien agradat molt.
De fet, quan un s’acostuma a rellegir de tant en tant (dic “de tant en tant” perquè és cert que no és una cosa que fem gaire, tot i que hi ha qui ho fa per sistema) s’adona del plaer immens que pot proporcionar la relectura.
Però cadascú fa i desfà a la seva manera, evidentment. En tot cas, els crítics penso que han de mirar la qüestió de la relectura amb uns altres ulls.
Encantat de retrobar-te per aquí.
M'agradaM'agrada
Saps què em passa? Doncs que, a llegir, m’hi vaig posar de gran. No va ser fins als divuit o dinou anys que vaig començar-hi una mica de debò. De petit no havia llegit res de res, només patufets, que vol dir mortadel•los, tiovivos i tebeios. Ni a casa, on només hi teníem quatre llibres regalats per la Caixa, l’única funció dels quals era fer bonic al prestatge i acumular pols, ni al col•legi ens estimulaven massa la lectura. I he anat fent. Però tinc un dèficit de lectures que fa feredat. Vaig llegint clàssics, cada any me n’obligo a llegir, però me’n falten tants que no me’ls acabaré. I trobo que, rellegir llibres que ja he llegit, és una mica una pèrdua de temps (però em dec equivocar). Ara mateix, tinc pendents i a punt de queixalada: Pickwick, Tristam Shandy i Anna Karènina, també Oratjol de la Serra i La tragèdia de cal Pere Llarg, tots dos de Girbal Jaume. A més de les novetats, com per exemple la novel•la de la sabadellenca Gemma Ruiz: Argelagues. En tinc molts més que he anat apilonant. Però saps què penso, que no tindré temps de llegir-los tots. I procuro no pensar-hi i mirar endavant. Una abraçada des del Vallès, avui ventós.
M'agradaLiked by 1 person
Caram, la llista de llibres “imminents” és espectacular. I quin descobriment, quin nom tan injustament oblidat, Girbal Jaume!
M'agradaM'agrada
Ara potser sembla que em vull fer el tifa i me’n disculpo. Però és que aquesta llista té un perquè. Saps la Llibreria Tècnica del carrer Tres Creus? Doncs tots aquests llibres (llevat d’Argelagues) els hi acabo de comprar de segona mà per 9 euros la peça. Per això els tinc pendents, no per altra cosa. Qui diu que els llibres són cars? Si busques en trobes de molts bons a preu de saldo i pràcticament nous de trinca.
M'agradaLiked by 1 person
Personalment m’agrada rellegir assaig i poesia, però res em crida a rellegir una novel·la per molt que m’hagi agradat.
Felicitats per aquesta pàgina.
M'agradaLiked by 1 person