Un booktown sempre fa bonic

Montblanc, 1 d’abril. És una plaça de dimensions reduïdes que dona al carrer Major, presidida per la façana d’una església. En un racó, mig a l’ombra, cinc poetes esperen el moment de posar-se darrere un micròfon per començar un recital. A la plaça hi ha unes quantes parades de llibres que uns quants editors han muntat a primera hora del matí. Ara és migdia en punt. Els poetes esperen que una mica de públic faci cap a la plaça. No hi ha cadires —seria massa formal—, i costa de saber que allà ha de tenir lloc cap esdeveniment. De sobte, però, una colla de persones ocupa la plaça. El públic que esperaven? Falsa alarma: és un grup que fa una visita guiada al poble. La guia els mostra la façana de l’església i després els fa entrar cap dins.

«Bé, comencem?», proposa un dels poetes. Però llavors els arriba, acostant-se pel carrer Major, el terrabastall que provoquen les trompetes i els tambors de la banda del poble, que de manera imprevista en aquella hora fa un recorregut pel centre. Els cinc poetes contemplen la desfilada i deixen que la banda s’allunyi carrer enllà. I finalment, sense més dilacions, decideixen començar el recital. La gent continua passant de llarg; algú s’atura un instant, sorprès de veure que allà s’hi està fent alguna cosa. Just llavors, quan el recital ja ha arrencat, d’una gran plaça situada darrere l’església arriba el xumba-xumba estrident d’un espectacle infantil amb música i focs d’artifici programat a la mateixa hora.

El que havia de ser un recital sobre paisatges interiors acaba convertit en una lectura a la intempèrie i contra els elements, sense que en cap moment ningú de l’organització hagi aparegut per allà per presentar l’acte o donar la rebuda als poetes. Per rematar-ho, el grup de la visita guiada surt de l’església en ple recital i ocupa la plaça sense parar atenció al que s’hi fa. S’abaixa el teló.

Així és com es munten les coses avui dia. «Poseu una fira de llibres a la vostra vida: nosaltres us la muntem.» En una fira que es diu «Vila del Llibre», en què hi ha una programació que gira al voltant de la literatura, un espera que els llibres, i per tant els textos, i per tant els autors, rebin un tracte adequat i disposin d’un espai idoni. Però aviat descobreixes que això és el que menys importa, que no té cap importància que un recital programat pugui tenir lloc en condicions. L’únic que importa és que estigui programat, que dies abans s’hagi pogut difondre i publicitar una programació extensíssima on els noms dels autors desconeguts serveixin de farcit per acompanyar els tres o quatre actes protagonitzats per noms mediàtics, tot plegat amb la finalitat d’omplir el poble de gent, i els bars i restaurants, i les botigues. Aquest és el veritable objectiu de la fira.

Com ho era el de les fires medievals que anys enrere van començar a proliferar a molts pobles de Catalunya, tinguessin o no un sol carrer de l’edat mitjana a la seva geografia urbana. Quina importància tenia aquest petit detall? Doncs com qui abans muntava fires medievals, ara es munten fires de llibres, booktowns i esdeveniments semblants on la literatura, que vesteix molt, és l’excusa, que no la protagonista. Normalment hi ha una empresa que cobra per fer-se càrrec de l’organització, pels estands, per la publicitat, i de vegades fins i tot fa pagar entrada i rep subvencions. A l’altra banda hi ha els editors, que paguen per tot, i els escriptors, que no cobren per res i que són els que omplen els programes de franc: ni remuneració per l’actuació, ni dietes, ni les gràcies. I sovint ni tan sols poden dur a terme el que havien preparat perquè l’organització ha estat nefasta o directament absent.

Fins quan ens deixarem prendre el pèl d’aquesta manera? Què costa fer les coses ben fetes? Diuen que volen estendre aquestes «Viles del llibre» a cada vegueria. Doncs si és així comencem a repensar-ho tot, comencem a agafar-nos-ho seriosament, comencem a deixar les programacions en mans d’algú que hi entengui i que vetlli perquè cada acte es pugui fer en les millors condicions. Perquè des d’aquestes ratlles no ens carreguem pas la idea: ens carreguem la manera com es duu a terme.

Anuncis

8 thoughts on “Un booktown sempre fa bonic

  1. Totalment d’acord, Roger. La recepta per fer una Vila del Llibre és:
    Una vila + subvencions de Consell Comarcal, Ajuntament, Lletres catalanes etc. + moltes petites editorials que paguin per posar una parada i convidin els seus autor (dona color i fa tan bonic tenir paradetes de llibres gent que recita per diversos racons de la vila.) Digueu a les petites editorials primer, que hi ha pressupost per convidar autors, i quan ja els hagin convidat, digueu que no teniu pressupost però que els pagueu el dinar. I quan ja siguin a la Vila, digueu que no teniu pressupost ni per dinar. Programeu actes simultanis, forces que això fa “ambientillu”. No us preucuoeu de sopesar la qualitat, quina feinada. Els distribuiu a tots per la Vila, tan és. Si ha una missa o una desfilada o una visita turística, ja s’ho faran, ja s’arreglaran entre ells.
    Després busqueu unes quants autors mediàtics que, naturalment no els publiquen les petites editorials independents i convideu-los perquè amb les subvencions que teni i el que han pagat per posar la parada les petites editorials podeu pagar-los el viatge, el dinar i fins i tot alguna cosa més. Que signin llibres,que a la gent li agrada. I que vingui la televisió a filmar-los. En un decorat ple de llibres, autoritats i escriptors queden molt afavorit.
    Els autors de les petites editorials independents i les petites editorials independents pot ser que es queixin. Ja sabem que en aquest país la queix ai el victimisme són un esport. No els feu cas. Si no van a les fires no els coneix ningú i sempre acaben tornant…són tan macos…

    M'agrada

  2. Diumenge vaig anar a Montblanc, altres anys han fet aquest intent de Vila del Llibre en altres llocs i van sortir una mica millor. Els hi diuen Viles del Llibre, però les Viles del Llibre són una cosa molt diferent i ho són tot l’any, cada dia de l’any. En altres llocs i països existeixen Viles del Llibre, a l’estat espanyol també hi ha Viles del Llibre, com la vila de Urueña, que ho són realment.Haurien de prendre nota de les autèntiques Viles del Llibre del món,i mirar-se la pàgina de la International Organisation of Book Towns (http://www.booktwon.net ).
    No em vull allargar, només vull dir que estic d’acord amb el que dieu del que va passar a Montblanc.

    M'agrada

  3. Absolutament d’acord en tot el que comenteu. L’organització d’aquesta Vila del Llibre no ha anat gens bé. Dissabte nefast. Col·locació molt dolenta a la nostra editorial i a unes quantes més. Poc suport per part de la brigada municipal i de l’Ajuntament de Montblanc en general.
    A Cervera, si més no, hi havia personal municipal que t’ajudava en tot moment.
    Les persones que assistien a la Fira semblava que tinguessin por que els llibres els saltessin a sobre. Deies “bon dia” i marxaven pitant. Només preteníem trencar el gel i ser amables.
    Va semblar que ningú entengués què significava aquella trobada literària. Era com si “no toqués”. No era Sant Jordi, ergo no compro llibres. Miro, però que no m’empipin.
    Crec que la intenció no ha de ser de fer MOLTES VILES DEL LLIBRE. La intenció ha de ser de fer-ne poques, però ben fetes. I aquest no ha estat el cas.
    Per la meva part poquíssimes ganes de tornar-hi.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s