Abans que recitals, presentacions i lectures en veu alta comencin a anar de baixa, que tot arribarà perquè malauradament les dones d’edat avançada que hi assisteixen no són immortals, tothom qui en un moment o altre topa amb l’ocasió d’haver de recitar els seus versos, si vol, només si vol, podria tenir present aquest decàleg:
- Arregla’t una mica abans de sortir a escena.
- No et facis pesat amb introduccions i agraïments i explicacions diverses: ves al gra.
- No et passis ni un segon del temps previst pels organitzadors (o per tu mateix, segons el cas); més aviat, queda’t una mica curt.
- Assegura’t que la teva veu arriba a tothom, que et sentiran bé.
- Tot el que vulguis llegir, porta-ho ben preparat, ben assajat, ben pensat. Si ets conscient que no recites gaire bé, prepara-t’ho encara més bé; si penses que ho fas més o menys bé, no et refiïs mai ni et posis davant del públic amb les mans al cap.
- Tingues els papers endreçats: els folis, els llibres, els punts en cada llibre, l’ordre dels poemes; que no hagis de perdre temps buscant i no trobant el que vols llegir.
- Selecciona bé els poemes: defuig els que siguin massa llargs o enrevessats. Recorda que cada poema només té una oportunitat per ser entès o apreciat pel públic, per arribar a algú, per transmetre alguna cosa que no sigui mera verbositat, xerrameca, garola.
- Fes una selecció coherent; que no sembli una barrija-barreja de temes i estils mal lligats o sense cap fil o progressió de cap mena. Sovint recitaràs al costat d’altres poetes, i l’acumulació de veus, d’estils i de temes diversos pot acabar sent difícil de pair.
- Sàpigues dir que no quan no veus clara una proposta de recital.
- No pensis a cobrar.
Aquest decàleg serveix també per als autoanomenats rapsodes, amb les variacions pertinents. En aquest cas, per exemple, el punt 5 quedaria substituït pel següent:
«5. No pensis que perquè algú algun dia, quan eres jovenet, et va dir que recitaves molt bé això sigui absolutament cert. Si et vols dedicar a recitar textos d’altri, posa’t davant de gent crítica i amb criteri que hi puguin dir la seva amb confiança.»
Un altre dia, si molt convé, donarem a conèixer el decàleg per als organitzadors de recitals.
Li podeu fer arribar al Casasses? Gràcies
M'agradaM'agrada
Tinguéssim manera… Casasses, el mite, l’intocable, sap dir molt bé els seus versos. El que no sap o no li interessa és tenir per res en compte el públic ni els organitzadors. Li hem vist destrossar horaris i paciència a parts iguals perquè entre poema i poema podia estar-se uns quants minuts buscant, regirant fulls, actuant, fent de figura. Els seus seguidors més incondicionals li riuran les gràcies, però aquesta actitud és imperdonable.
M'agradaLiked by 1 person
Clavat!
M'agradaM'agrada
Penso que no hi ha res com un bon rapsode, recitador o intèrpret. Res pitjor que sentir Alberti recitar els seus poemes. Amb aquella declamació exagerada. En canvi el poeta madrileny Pepe Hierro trobava que ho feia prou bé. Sempre que podia n’escoltava la intervenció al programa matinal de Ràdio Nacional d’Espanya, quan encara no existia Catalunya ràdio. I que consti que no sóc gaire de poesia, però la veu càlida i profunda de Hierro i la cadència amb què entonava, em tenien encantat. Els actors Dolors Martínez, Núria Candela i Jordi Boixaderas també m’agraden molt.
No patiu, que les senyores grans s’aniran renovant. Sempre n’hi tindreu. Amb aquestes no s’acaba. Ara n’hi ha una tongada preparada per al relleu. Això deu ser signe d’intel•ligència i saviesa. Com més gran, més savi et fas. Ho diuen, això, oi? No tothom, però. Que n’hi ha de pebrassos que moriran pebrassos.
M'agradaLiked by 1 person
Ja us haureu adonat que la quarta frase pot ser enganyosa (molt sovint sóc conscient de les meves limitacions lingüístiques, que en són moltes). Només volia dir (tal com es dedueix si es llegeix el paràgraf sencer) que jo trobava que Pepe Hierro recitava prou bé els seus poemes, que sovint eren en prosa. Disculpeu.
M'agradaM'agrada
Amic López, no ho era gaire d’enganyosa. En tot moment s’entenia què volies dir, i el text sencer ho acaba de deixar clar. D’altra banda, Núria Candela recitant Vinyoli, per exemple, és d’aquells moments que no et poden deixar indiferent, i tant.
M'agradaM'agrada