Veus al ras

En uns temps com els que vivim, en què els premis literaris són motiu de tota mena de polèmiques i sospites i la mateixa crítica literària està en discussió, reconforta comprovar que encara hi ha abrics on aixoplugar-se, agafadors sòlids a què aferrar-se. Un pensa això després de llegir Veus al ras (Club Editor, 2016), de Sebastià Perelló, obra que ha rebut el darrer Premi de la Crítica.

Aquest és un d’aquells llibres inclassificables que de tant en tant, molt de tant en tant, apareixen en el panorama literari per ampliar-lo, per engrandir-lo, no pas a cops de colze, sinó a còpia d’ambició i de resolució literàries. Podríem convenir a titllar Veus al ras de novel·la, per entendre’ns, si voleu, però el monòleg que travessa el llibre de punta a punta no admet gaires cotilles.

És el que passa amb els llibres que s’endinsen per terrenys poc fressats, que fugen dels patrons, dels models ensenyables que es poden aprendre en cursos i tallers d’escriptura i repetir fins a l’infinit. Veus al ras és una d’aquestes obres que penetren àrees poc explorades de la narrativa, una temeritat perpetrada per un autor no només decidit, valent, sinó també capaç, com demostra ser Sebastià Perelló en el seu intent de dir el que encara no ha estat dit, i el que de fet no es pot acabar de dir perquè és el silenci mateix.

Més enllà dels fets, de l’acció, també passen coses; allà on no passa res hi passa de tot: dins d’una gola que no parla, d’una boca que fa ganyotes i d’on no surt cap so, d’una ment que mastega constantment frases i idees que no seran dites. En aquests llocs hi ha un silenci eixordador que espera les paraules que l’expressin, i Perelló juga a fer-les escriure a una dona que no pot aturar el seu monòleg, el seu i el de l’home que seu cada dia davant de casa seva.

A Veus al ras hi ha aquest propòsit d’expressar el silenci, i també hi ha l’intent d’expressar l’alienació, la incapacitat de trobar un lloc en aquest món estrident, la follia que assetja l’home d’avui dia i que sovint el conquereix irremissiblement.

No tot s’acaba aquí, esclar. El lector que decideixi seguir el camí poc fressat per on el durà aquesta lectura tindrà l’ocasió de descobrir què més amaga, sabent que aquest no és un d’aquells llibres que s’assemblen a la literatura; això és literatura autèntica.

Anuncis

One thought on “Veus al ras

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s