Sobre l’atles,
mesures el país,
n’examines els límits,
jugues a descobrir topònims
en algun racó.
(La cova del Teix, el toll de les Noies,
l’Englora, la Taverna, l’Auferí,
el tormo del Gall i l’Espantaflares,
l’Arçons, serra la Llena i Fraguerau.)
No en fas prou amb els colors,
amb les ratlles discontínues.
Hi apliques al damunt
el que tu saps,
el que has viscut,
les isoglosses.
I penses que fa temps
que no les creues.
T’inquieta l’altra banda,
aquell desert blanquinós
que no té nom de desert
(el que tu saps,
el que has viscut
—et repeteixes),
que vessa hostilitat,
llunys inconcebibles.
Tot és damunt del mapa,
la por, la incomprensió,
la distància insalvable
—penses—,
els anys que no han passat en va.
(Tot esperant la riuada, Edicions 3i4, 2015)
L'Acció Paral·lela 