La Medusa

Fotografia de Puri Ovejas

Un dels verbs més bells de la llengua francesa deu ser méduser, que el diccionari tradueix «per deixar de pedra (parat, enrampat)». Això és el que feia justament la Medusa mitològica, una de les tres Gòrgones: convertia els homes en pedra amb la seva sola mirada.

He vist recitar Gemma Gorga dues vegades en directe a Santa Coloma de Farners —no pas en cap dels múltiples programes sobre recitals poètics que hi ha a la programació de la TV—: l’any 2006, quan presentava el Llibre dels minuts, i aquest mateix juliol, i totes dues vegades ho ha fet: ens ha médusés, ens ha hipnotitzat, ens ha fascinat. No, no ens ha convertit en pedra, però ha captat d’una manera tan completa l’atenció dels qui assistíem al recital, el nostre silenci, que ens hem mantingut immòbils, estupefactes, sense permetre que se’ns escapés cap vers, cap matís —gosaria dir— de la poesia que hem sentit dir.

I aquest no és un fet gaire corrent. Hi ha pocs recitals on actuï una sola persona; el més habitual és trobar tres o més poetes dalt de l’escenari. I si bé la concurrència de moltes veus vol dir diversitat, menys possibilitat de monotonia, també pot comportar dispersió, més enrenou, un ritme entretallat del mateix recital, una llargària excessiva, cacofonia de veus i d’estils. La gràcia és que, si no t’agraden els versos d’una poeta o la seva manera de dir-los, pots esperar que els del següent t’arribin més.

Però quan al davant tens algú que escriu bé, que recita bé i que sap trenar els buits entre poema i poema amb els comentaris justos i seguint un fil precís, t’adones que no cal ningú més. I això és el que passa en els recitals de Gemma Gorga: amb molta intel·ligència, sense necessitat de fer escarafalls, la poeta ens va atrapant en la seva xarxa teixida amb poesia i amb poètica, amb raons i amb il·luminacions. Presenta els versos, els llegeix, deixa espai per al silenci, mira, reprèn la lectura, somriu, et fa somriure, hi torna de nou. I així al llarg de tres quarts d’hora que transformen la nit de juliol i ens transformen als que assistim a un acte tan bell.

Diu Gorga que no li fa res haver de llegir un determinat poema moltes vegades, fins i tot davant de persones que ja l’hi han sentit dir, perquè en cada ocasió ja no som els mateixos, ni ella que el diu, ni aquells que l’escolten; i per això un poema pot ser repetit, perquè cada vegada ens dirà coses diferents. Una nit d’aquest juliol això ha quedat demostrat al pati de Can Ferriol.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.