Canícula

La butaca, la còmoda butaca on m’assec a llegir perquè ofereix el punt òptim de duresa i de confort, perquè em permet tenir l’esquena prou dreta i els braços recolzats damunt dels seus, de braços, amples i elegants, aquesta butaca que fa tants anys que m’acompanya i em suporta té aquests dies la bonica fusta enganxifosa per culpa de la suor que em regalima colze avall.

La netejo, per descomptat, un i altre cop, però l’estiu s’escola dins la penombra i em rebrega la pell com si fos un drap de cuina humit perquè deixi anar tota la humitat que supuro. L’estiu. Llegir, provar de llegir, forma part d’un pla, és un intent d’oblidar les circumstàncies, la calor incivilitzada que fa tornar eixorcs aquests dies inevitables. Solament els grans llibres poden aconseguir que m’abstregui dels 36º C que xiulen rere la persiana, i encara.

Escriure, esclar, és ja impossible. Poden baixar tots els Bukowski del món i plantar-se a la porta del menjador per dir-me allò de:

si no t’esclata de ben endins,
malgrat tot,
no ho facis.
si no és que et surt sense permís del cor
i de la ment i de la boca
i de les entranyes,
no ho facis.
si t’has d’asseure durant hores
amb la mirada fixa a la pantalla de l’ordinador
o encorbat damunt la màquina d’escriure
buscant paraules,
no ho facis.
si ho fas per diners o per fama,
no ho facis.
si ho fas perquè vols endur-te dones al llit,
no ho facis.
si has d’asseure’t
i reescriure-ho una i altra vegada,
no ho facis.
si t’esgota només pensar a fer-ho,
no ho facis.
si estàs intentant escriure
com escriu qualsevol altre, oblida-ho.

(“O sigui que vols ser escriptor?” Fragment traduït per Eva Piquer)

Sí, poden baixar i dir-me el que vulguin, que els engegaré a tots. Ja me’ls imagino amb els retrets a punt:

si has d’esperar que afluixi la calor,
no ho facis.
si et cal tenir els colzes eixuts
i el coll fresc,
no ho facis.

Doncs no ho faré. No escriuré fins que no quedi enrere aquesta canícula que tot ho empastifa. Que fa que els carrers bruts semblin més bruts. Que m’obnubila i em constreny a reduir tota activitat al mínim possible. L’oracle de la Riuada:

Oracle

          A Pep Giralt

Un pont romànic sobre
un llit eixut,
sentors de romaní escaldat,
caragolines mortes,
brunziments de borinots
desorientats,
dèdals estimbats
entre les feixes.
Estiu que no marxes,
t’acabaràs el món.

A l’hivern, tota cuca surt de l’avern. Com civilitza, el fred.

One thought on “Canícula

  1. Qualsevol diria que vius en un lloc inhòspit al ben mig del desert, sense electricitat, lluny de la civilització.
    Cony, desperta ostia!!!
    Fa temps que hi ha uns aparells d’aire acondicionat que pots córrer per casa amb abric i bufanda si vols.
    Podria entendre les teves queixes si fosis paleta o pages i haguessis de esta 8 hores a ple sol.
    Però redéu, compra’t un aparell i llegeix, escriu i fes la vertical pont sense suar.
    I sobre tot, deixa de dir bestieses, que aixo ja ho faig jo a vegades ( avui no )

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.