Ara que tot recomença —fals: tot continua, tot era allà on era abans de les vacances, llevat d’unes quantes setmanes de la nostra vida que mai més no reviurem— sembla un bon moment per fer balanç sobre allò que hem llegit i comentat a L’Acció Paral·lela després de 101 entrades. L’ordre, matusser, és cronològic amb referència a les lectures fetes.
- Marcel Proust, À la recherche tu temps perdu (amb una entrada prèvia: primera entrada)
- Charles Dickens, El casalot
- Ivan Gontxarov, Une soirée littéraire
- Simone de Beauvoir, Les mandarins
- Alicia Kopf, Germà de gel
- Michel Houellebecq, Soumission
- Thomas Bernhard, Sí, El nebot de Wittgenstein, L’origen
- Ponç Puigdevall, D’incògnit
- Mònica Batet, Neu, óssos blancs i alguns homes més valents que els altres
- Julien Gracq, Un balcon en fôret
- Adalbert Stifter, Verano tardío
- Jordi Mas, Febrer
- Raül Garrigasait, Els estranys
- Sebastià Perelló, Veus al ras
- Prudenci Bertrana, Proses bàrbares
- Max Frisch, Homo Faber
- Josep M. Fulquet, Morir com un riu
- Mireia Calafell, Tantes mudes
- Gemma Gorga, Mur
- Per Petterson, Sortir a robar cavalls
- Robert Walser, La passejada
- Wu Ming, L’invisible arreu
- Mircea Cartarescu, Solenoide
- Bruno Tackels, Walter Benjamin
- Jordi Llavina, Ermita
- Emily Dickinson, Aquesta és la meva carta al món
- Ödön von Horváth, Joventut sense Déu
- Murasaki Shikibu, El relat de Genji
- Marçal Arimany, La dinàmica de les pedres
- Eva Baltasar, Permagel
- Grégoire Bouillier, Le Dossier M
- Stefan Zweig, El món d’ahir
- Lutz Seiler, Kruso
- James Joyce, Ulisses
- Jorge Semprún, La escritura o la vida
Esclar, continuarem…
L'Acció Paral·lela 
Deixeu-me dir que és un plaer llegir els vostres escrits. Una de les meves assignatures pendents (en tinc moltes i ja sé que no les aprovaré mai) és Ulisses. Per casualitat en vaig aconseguir un exemplar, de vell, no fa gaire, que em va costar tres euros. Hi duu una dedicatòria i tot. I es bada per la plana 63. Què significa? Que l’antic amo s’hi va encallar, en aquest número? Quant aguantaré, jo? Pertany a la primera traducció d’en Mallafrè, encara no corregida. Un dia d’aquests m’hi posaré i li clavaré queixalada. Em fa por, per això. No sé si tindré prou paciència (i talent com a lector) per a encarar-ne la dificultat.
M'agradaM'agrada
De talent, segur. De paciència tingues-ne la justa: si veus que te l’acaba, pensa que hi ha molts altres molt bon llibres i que no tot ens ha d’agradar, per descomptat!
M'agradaM'agrada