Esquivada lectora

En l’àmbit de l’esport l’esquivada és un moviment que s’executa per evitar l’atac de l’adversari (per exemple, en taekwondo). Si parlem d’hípica, l’esquivada fa referència a l’acció del cavall que franqueja un obstacle per fora desobeint el genet. En qualsevol dels casos, es tracta d’un moviment que duu a terme aquell qui vol defugir un cop o un perill imminent, evitar un ensurt, sortir il·lès d’una possible topada.

Aquest concepte, però, no és exclusiu del món de l’esport. Avui també sol aplicar-se —i amb molt bons resultats— en l’àmbit de la lectura. De fet, alguns teòrics afirmen que no es pot ser un bon lector —o potser seria més adequat dir que no es pot progressar com a lector— si no es domina mínimament l’art de l’esquivada lectora (vg. el volum Esquivada lectora i lectura ascendent. Edicions Crítiques, 2018). Aquesta art consisteix a saber afinar el nas i el gust a l’hora de triar un llibre per llegir o a l’hora de seguir certes recomanacions d’altri; una art que només es pot dominar si es posen constantment en joc les habilitats i tècniques que ens permeten detectar des de lluny, amb prou antelació, un possible llibre mediocre. El principal consell per ser un bon esquivador és no baixar mai la guàrdia.

A L’Acció Paral·lela estaríem encantats d’il·lustrar aquesta tècnica amb algun exemple recent, d’aquest mateix any. Malauradament, durant aquest primer semestre del 2019 no hem ensopegat amb cap llibre dolent que poguéssim utilitzar de mostra (tenim una edat… i certes obres ens esquiven a nosaltres directament).

Per això agrairem molt la col·laboració de qualsevol lector que tingui al cap alguna obra recent que demani posar en pràctica l’esquivada lectora. Pot indicar de quina obra es tracta per mitjà d’un comentari a aquest apunt. Aquestes obres seran considerades:

Els pitjors llibres del primer semestre del 2019

Són milers els lectors que us agrairan l’aportació.

Anuncis

2 thoughts on “Esquivada lectora

  1. Aquest moment estic als llimbs, en un somort lector que m’angunieja. He deixat passar novel•les que en altre temps hauria llegit (no cal dir-ne títols), i segurament que n’hauria fruit. Però encara no he arribat al cim que representa llegir la literatura més sublim, la que se m’ha resistit fins ara. He de fer un esforç i no sé si val la pena. De vegades penses si la literatura considerada més excelsa t’ajudarà a passar la vida o, al contrari, et donarà la justa mesura de la teva mediocritat lectora, i et frustrarà; com quan descobreixes, després de passar un psicotècnic, que el QI que t’ha donat la providència és ben vulgar. O com l’escalador amb no prou bufera (i pebrots) per atacar el pic. Per entendre’ns, l’ambició lectora hi és, però no tinc clar que la capacitat i la sensibilitat hi acompanyin.

    M'agrada

    1. T’entenc perfectament, amic López. Jo em trobo en un estat semblant, potser per unes circumstàncies concretes (fent obres a casa, tenint els llibres empolsinats i tapats amb llençols, tot desordre i pols) que no em deixen llegir amb calma. O potser això és una excusa i són els temps que corren els que no ens deixen concentrar-nos en bones lectures. Ara: en aquests casos, quan m’he trobat en un estat així, sempre hi ha hagut alguna obra que m’ha salvat. Una d’aquestes obres, tan clàssica, tan impressionant com agradable i fàcil de llegir, ha estat L’Eneida.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.