Bons propòsits…

L’any que acaba el tancarem amb ben poques decepcions, a penes alguna lectura sobrera però que tampoc no ha fet cap mal excessiu ni ens ha pres gaire temps. Envellir com a lectors, és a dir madurar, ja ho té això: aprens a triar, a garbellar, i cada cop és més difícil quedar enrampat tenint a les mans una d’aquelles obres infumables que de vegades obtenen un ressò immediat.

Poesia a banda, esclar, perquè en poesia no estem mai fora de perill. Tot és bo, tot és magnífic, especialment els autors consagrats, venerats i amb obra completa. Algun dia haurem de parlar de debò de poesia, aquest gènere avui ja indefinible, on tot està permès i que ha pres un camí definitiu cap a la llibertat absoluta i, per tant, cap a la descomposició. Algun dia, sí, ens haurem de dir les veritats.

Però tornem al que dèiem. El principal antídot contra la literatura d’estar per casa o de condició nul·la és haver començat pel començament: quan has llegit la Ilíada, l’Odissea o l’Eneida, saps que estàs protegit contra la manca absoluta de criteri i que faràs teva per sempre la norma de no llegir més de dos autors contemporanis seguits sense intercalar-hi un llibre indiscutible de qualsevol època.

Aquesta tria té un risc, esclar: és fàcil caure en la temptació de deixar de llegir coetanis, i això no està bé. Els coetanis també tenen dret a existir, els editors que els publiquen tenen dret a no tenir pèrdues excessives, i al crític més crític amb els temps que corren li agrada estar mínimament al dia.

Per això, a L’Acció Paral·lela, després d’un 2019 força buit de lectures coetànies —rellegiu ara, si voleu, la primera frase d’aquest apunt de blog—, hem decidit que començarem el 2020 llegint un llibre d’aparició recent a fi de poder fer-ne la ressenya. Ara bé, com que n’han sortit tants i no estem al cas de tot, demanem humilment un cop de mà a qui ens vulgui ajudar a escollir aquesta lectura. Així doncs, esperem recomanacions i suggeriments: el llibre que ens sigui recomanat per més lectors serà l’escollit.

Ànimes lectores caritatives, deixeu aquí el vostre comentari i digueu-nos:

Quin llibre aparegut el 2019 ens recomaneu?

Ja teniu el nostre agraïment: etern o efímer? Això ja es veurà.

One thought on “Bons propòsits…

  1. Els llibres del 2019 que recomano: “L’estrangera”, de Serguei Dovlàtov, traducció de Miquel Cabal Guarro. “Música i pols”, de Pere Rovira. Un dietari esplèndid, com va ser l’anterior. “Galeries del record”, de Narcís Garolera.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.