Les cortines a la casa del metafísic

Diu Sam Abrams en el pròleg que encapçala Estructures en la boira, l’antologia de poemes de Wallace Stevens que Josep M. Capilla va seleccionar i traduir i que Godall Edicions va publicar el 2018:

Tot i l’abundància de l’atenció extraordinària que la crítica acadèmica ha dispensat a Stevens, durant molts anys han persistit una sèrie de malentesos sobre la poesia de l’autor que han acabat danyant greument la seva correcta recepció, malentesos que sortosament la tendència actual de la crítica ha començat a esmenar de manera definitiva.

El primer malentès gira a l’entorn de la figura de Stevens, que se l’ha vist com un poeta fred i distant, però la pura veritat és que estem davant d’un vitalista apassionat, això sí, que no es va enganyar gens sobre la realitat del món que l’envoltava. El segon malentès és que Stevens era un poeta ultramundà i molt poc compromès, però en realitat va seguir atentament els esdeveniments històrics de la seva època, que es poden rastrejar perfectament en els seus poemes. El tercer malentès és que el nostre poeta era hermètic, abstracte i obscur, però en realitat no  ho era més que els seus contemporanis Eliot, Pound o Joyce. El quart malentès, fruit del tercer, és que no cal entendre del tot la poesia perquè no es pot entendre del tot, però no hi ha cap poema del cànon stevensià que no es pugui entendre o que no calgui que s’estengui.

L’obra poètica de Wallace Stevens és una de les obres més originals, més belles, més emocionants, més sensibles, més potents i més intel·ligents de la lírica moderna i contemporània.

Déu-n’hi-do. És a dir, som davant d’un dels més grans poetes del segle XX, afirmació compartida per Abrams, Harold Bloom i un bon grapat dels millors acadèmics i crítics literaris, però les dificultats que imposa la lectura de la seva obra demana advertir el lector perquè sàpiga amb qui se les heu. Certament, llegir Wallace Stevens no és fàcil. En molts poemes la intel·ligibilitat dels versos cau fins a fondàries d’on només la pot rescatar una lectura molt atenta i perseverant, obstinada, que maldi un i altre cop per trobar sentit a la concatenació d’imatges, sovint deslligades, que es van succeint. Paga la pena l’esforç? No hi ha manera que ningú trobi la resposta en un altre. Cadascú l’ha de buscar per un mateix, per a un mateix. Qui la cerqui ha de llegir Wallace, i decidir.

D’ell s’ha dit que és el poeta de la ment, i, efectivament, la seva és una poesia que està al servei de la reflexió: Wallace utilitza els versos per explorar el món i obtenir coneixement, per explorar la relació entre imaginació i realitat, i per examinar el mateix llenguatge, la matèria de què estan fets els poemes. Que el lector hi entengui res o no en aquesta reflexió és cosa seva; que arribi a gaudir de l’intent, també. Però tot aquell qui en llegir busqui alguna cosa més que el gaudi immediat trobarà en l’obra de Stevens camp per córrer, camps desconeguts, de fet, que li permetran forçar fins al límit la capacitat de trobar sentit en allò que llegeix, d’establir connexions, de treure les seves pròpies conclusions. Això no treu que del pròleg d’Abrams potser hauríem esperat algunes pistes més, alguna clau interpretativa més enllà de l’afirmació ambigua que no hi ha cap poema «que no es pugui entendre o que no cal que s’entengui».

George Steiner també tenia Stevens en molt alta consideració. Segons el crític, era un poeta metafísic. Probablement Stevens també s’hi considerava, com fa pensar uns dels poemes més breus i accessibles, i bells, de l’antologia de Josep M. Capilla:

«Les cortines a la casa del metafísic»

El fet és que obrir les cortines comporta
llargs moviments: com les feixugues
desinflors de la distància; o com els núvols
inseparables de les seves tardes;
o els canvis de la llum, la caiguda
del silenci, l’ample son i la solitud
de la nit, quan tot moviment
se’ns escapa, com el firmament,
que ara s’alça, ara davalla, despulla
la darrera grandària, audaç en la mirada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.