Ens hi passem la vida,
en aquests prats.
Tastem qualsevol bri
que tenim a l’abast,
llepem la sal d’alguna roca,
i ens abeurem en el primer
toll que trobem.
Rarament alcem el cap
per admirar el cel, els núvols,
i cada tempesta ens agafa
de sorpresa.
Que convençuts que estem
de no haver-ne provocat mai cap.
