Un bon garçon

Un vespre de l’any 2014, mentre sèiem a la taula rodona que presidia la llibreria Préférences, situada al cor de Tula, capital administrativa de la Corresa, el millor llibreter que he conegut mai, l’enyorat Pierre Landry, ens va deixar degustar unes gotes d’un whisky francès sorprenent. Aquest era un gest habitual. Ja el primer dia que vam entrar a la llibreria, i en qualitat de perfectes desconeguts, en Pierre va venir a la porta a donar-nos la benvinguda amb els braços oberts i tota la seva gran corpenta per oferir-nos, com a amfitrió, casa seva. Al centre del local hi vam veure aquella taula rodona amb un sobre de vidre on descansaven piles de llibres acabats d’arribar, els títols que el mateix Pierre llegia en aquell moment i alguna ampolla —de whisky, de licor de nous o del que ell tingués a punt aquell dia—, a més de tasses de te o de cafè. Sota el vidre jeien els volums més preuats per a en Pierre: al mig, Préférences, de Julien Gracq. Tota una declaració d’intencions. Rere el taulell lluïa la col·lecció gairebé completa de la Pléiade.

En Pierre, a primer terme, assegut a la taula rodona

El visitant, doncs, era convidat a acomodar-se al voltant de la taula i entaular conversa amb el mateix Pierre o altres clients, assidus o esporàdics —en Pierre no feia diferències de tracte amb ningú que s’interessés per la bona literatura. I això era el que hi havia a Préférences: bona literatura. En Pierre era quebequès. Un bon dia va deixar el Canadà —i la taverna…— seguint les passes d’una dona i es va instal·lar en un dels departaments més rurals d’Occitània, on va obrir la llibreria amb la intenció de no fer concessions. Allí no hi podies anar a buscar best-sellers ni obres destinades al gran públic, llevat que ell considerés que tenien prou qualitat per entrar en aquelles parets. Era habitual veure piles enormes d’obres excel·lents però de difusió escassíssima —recordo per exemple una columna amb la traducció al francès de l’immens Gran Sertao, de Guimaraes—, i també volums rars i edicions magnífiques de les quals ell s’havia enamorat.

Aquell vespre vam comentar la notícia del dia: el premi Nobel de literatura havia estat concedit a l’escriptor francès Patrick Modiano. Jo no n’havia llegit mai res, i li vaig preguntar a en Pierre què en pensava, de Modiano. La seva resposta va ser clara com l’aigua de la pluja que picava contra els vidres:

—Un bon garçon.

Però escriu bé?, vaig insistir.

—Un bon garçon —va repetir.

Tot seguit, en Pierre va llegir les frases inicials de l’assaig de Gracq «La littérature à l’estomac», inclòs al volum Préférences, on l’escriptor descriu un panorama devastador de la literatura francesa a principis dels anys cinquanta. Segons el llibreter, el panorama no havia fet sinó empitjorar.

—Però un premi Nobel no el donen a qualsevol— vaig objectar.

—Gallimard aime de se donner un prix de temps en temps…

Així, per a Pierre, es tractava d’això. La totpoderosa Gallimard, quan li convenia, feia premiar un autor del seu catàleg. La idea, en el fons, no em semblava escabellada. L’editorial tenia els diners i la influència per comprar un Nobel i els que calgués. En Pierre va tornar-nos a omplir el vas amb una mica més de whisky i vam continuar conversant mentre la pluja regava els carrers i el cel s’anava enfosquint. De sobte ens va treure un llibret de poesia bilingüe: era una antologia de poemes de Joan Vinyoli que s’havia fet dur. I és que en Pierre era un gran conversador, d’aquells que es deleixen per escoltar. I algun dia Vinyoli devia haver aparegut a la conversa…

Dins la llibreria, la il·luminació, sempre esplèndida, ens va permetre badar encara una estona davant les prestatgeries. Vam sortir de casa d’en Pierre, com sempre, amb algun bon llibre sota el braç i havent après alguna cosa nova. Ens va deixar el 2018, però el recordarem sempre.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.