Civilitat

He cridat, he bramulat,
he esgaripat durant hores
des del sofà de casa,
begut l’enteniment,
saturada la capacitat de comprensió,
com si fos ara jo l’únic
habitant del món
—monstruós, ensalvatgit—,
com a única manera
de mantenir encara una espurna
de consciència, i, doncs,
de capacitat de recuperar
seny i constants vitals.

Llavors he llençat bosses
plenes d’escombraries
i de llibres dolents
pel balcó sense por
que ningú pugi a dir-me res,
perquè ningú no puja
a dir-te res mai quan
crides i bramules i esparipes
i empastifes i abandones
la senda de la civilitat.
Fas i vius.
I mai no mors.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.