Elogi de la modèstia

Tot i que són prou escadusseres, a L’Acció Paral·lela fem de tant en tant alguna excursió per la literatura que es conrea avui dia, que es ven bé i que rep elogis a tort i a dret. La primera marrada de l’any ens ha dut fins a La drecera (Edicions del Periscopi, 2020), l’última novel·la publicada per Miquel Martín i Serra. Apareguda al juny de l’any passat, al setembre ja anava per la cinquena reimpressió.

Aquest relat de dimensions contingudes —es llegeix en dues tardes de lectura reposada— narra el moment just en què un noiet d’un poble empordanès fa el pas de la infantesa a l’adolescència. Els seus pares són masovers i treballen a sou d’una família d’estiuejants benestants que passen les vacances i molts caps de setmana al xalet de l’Empordà, lluny de la gran ciutat. Al llarg de la narració assistirem al dia a dia del noi i veurem com evoluciona la seva relació amb els pares, els amics, els amos del xalet i tot un altre seguit de personatges, algun amb un pes determinant en la història que se’ns explica. De coses en passen poques, perquè així sol ser la vida d’un vailet, però tot el que passa juga un paper en el trànsit del protagonista cap a l’adolescència. Paral·lelament, el món que l’envolta també pateix transformacions: els costums, els modes de vida, el paisatge…

Miquel Martín té a les mans un argument molt senzill i gens nou, per descomptat, però trena bé els fils per construir un relat ben travat i al qual se li poden retreure ben pocs defectes. Els defectes, més aviat, cal atribuir-los als ditirambes, a les lloances desmesurades que s’han escrit sobre aquesta obra i que omplen les xarxes i els pocs espais que encara queden reservats a la crítica literària. Com sol passar en aquests casos, els elogis que hàgim pogut llegir prèviament amb relació al llibre són un mal company de viatge. I amb això no volem dir que La drecera no tingui qualitats dignes d’esment; volem dir que les expectatives creades fan més mal que bé a l’hora d’encarar-ne la lectura.

Hem d’admetre de seguida que tampoc no és just criticar un llibre així només perquè no ha complert amb les expectatives que hi teníem dipositades. Aquest és el nostre problema, com a lectors. Segurament, Miquel Martín no pretenia fer cap bildungsroman, com ha afirmat algú, sinó simplement parlar d’un lloc, d’un temps i de com viu i es veu afectat pel que viu un noi de poble. I és això el que trobem a La drecera. En aquest llibre res no hi grinyola, tot hi està ben articulat, començant per la llengua i pel to, que en general casen perfectament amb la veu narrativa i amb el que se’ns explica.

Ara bé, si res no hi grinyola no és tan sols perquè totes les peces del relat encaixen bé; és també perquè el mecanisme, sòlid, té poques complicacions. En general, quan un comença a llegir intueix aviat per on aniran els trets, i les primeres pàgines confirmen les sospites: la història és prou previsible i el retrat de l’època ens durà per tota mena de llocs comuns: els jocs d’infantesa, les referències a la gastronomia (l’arròs a la cassola de la mare, les postres dels diumenges, la matança del porc), l’escola, el despertar sexual, les amistats, les excursions, el Barça, les contraposicions amos/masovers, camp/ciutat, pagesia/progrés, etc. Hi trobem la professora que creu en les possibilitats del nen i l’esperona, l’amic més gran que fa de conseller i confident, la noia que provoca el primer enamorament…

Malgrat la impressió del déjà-vu, el cert és que tots aquests elements troben el lloc adient en aquest relat modest, gens pretenciós i ben resolt. Estic segur que Miquel Martín ha reexit a fer el que pretenia.

A partir d’aquí, inflar els elogis o subratllar en excés la importància del llibre són accions que, a més de ser contraproduents, diuen molt del moment que vivim literàriament.

One thought on “Elogi de la modèstia

  1. Bon dia Anna i Roger, voldria posar-me en contacte amb vosaltres per e-mail però no he trobat la manera. No sé si vosaltres veureu el meu al deixar el missatge, si no indiqueu-me com puc fer per a enviar-vos un missatge privat per favor.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.