Els seus premis

Ens cal molt deixar enrere la mania de lloar exageradament, fervorosament, qualsevol llibre que ens hagi agradat bastant. Això ja ho sabem, però continuem fent-ho, i és un hàbit terrible que no aporta res de bo i que només pot tenir conseqüències molt negatives per a tothom: els lloadors, els lloats i el públic acrític que contempla, més babau que embabaiat, els elogis que li passen pel davant. Hem de saber resistir a aquesta necessitat d’exagerar els mèrits d’un llibre, provocada per la creença que així algú ens escoltarà, la necessitat d’amplificar l’elogi per veure si engalipem algú altre perquè també llegeixi l’obra que ens ha semblat tan bona. N’hi haurà prou amb un comentari més contingut, més serè, i sobretot mínimament argumentat. I un altre sobretot: que no es basi en l’entusiasme que ens provoquen unes quantes pàgines, sinó en l’efecte que ens produeix l’obra un cop l’hem llegida sencera.

Aquest paràgraf, esclar, encara que sembli el contrari, no va adreçat a ningú que no siguem nosaltres mateixos. Cadascú fa i farà el que voldrà, continuarà exclamant-se i cantant meravelles de qualsevol cosa. Nosaltres, els de L’Acció Paral·lela, no podem fer sinó aplicar-nos el nostre propi remei i mostrar un pèl de contenció.

I estem de sort, perquè ara mateix ens hi ajuda l’últim Bernhard que hem llegit: Els meus premis (El Gall Editor, 2014), traducció de Clara Formosa Plans). Bernhard és indiscutiblement un dels escriptors importants de la segona meitat del segle XX, una veu singularíssima i punyent, autor d’una bona colla d’obres que justifiquen el prestigi que ha acabat assolint i el fervor amb què el llegeixen els seus seguidors, entre els quals ens hi comptem. Doncs bé, al costat dels títols més destacats de la seva bibliografia, Els meus premis no pot ser considerada res més que una obra menor, gairebé circumstancial, i fins i tot podríem dir que prescindible. Algú ens rebatrà això afirmant que una obra menor de Bernhard pot tenir molt més interès que bona part dels títols publicats a la mateixa època per altres autors o que la majoria de llibres que es publiquen avui. Hi estaríem d’acord. Una cosa no treu l’altra.

El cas és que Els meus premis és una d’aquelles obres publicades pòstumament, que l’autor no ha pogut revisar i que serveixen per fer bullir l’olla (l’olla de les editorials, dels drets, etc.). I, tanmateix, hem de reconèixer que és una lectura molt plaent, un divertimento per a una tarda llarga o un parell de curtes. El volum recull vuit narracions en què Bernhard relata com va viure l’acte de lliurament de vuit diferents premis literaris, i també quatre dels discursos que va pronunciar, tots d’una llargària sorprenetment escarida. Aquests relats li serveixen per tornar a parlar de l’estat de la cultura, per retratar un cop més els seus contemporanis i per insistir en els temes que apareixen al llarg de les seves novel·les: la seva dificultat per relacionar-se amb les persones, la societat austríaca, la manca de prestigi de la cultura, el paper dels estats… Les situacions que descriu, a voltes kafkianes, sovint humiliants per al guardonat que ha de recollir el premi, gairebé sempre esperpèntiques, són narrades amb les dosis habituals de causticitat i ironia, i amb un punt de comicitat que eleva el resultat final i fa que algun dels relats arribi a semblar prou entranyable, un adjectiu rarament aplicable a l’obra de Berhnard.

Així doncs, qui vulgui passar una bona estona de lectura amb un llibre fàcil, amè i ben entretingut, trobarà en Els meus premis una bona opció. Això sí, li caldrà passar per alt alguns defectes de l’edició, tal com ja és habitual en aquests primers Bernhards que va publicar El Gall Editor: ens referim a algunes errades de llengua i a la puntació caòtica d’alguns fragments, un problema que no s’hauria de justificar al·legant que l’original, mai revisat per l’autor, també el patia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.