Game over

Hi deu haver alguna forma d’escriure que avui és molt apreciada i que escapa del tot a la meva concepció del que és bona literatura, una manera d’entendre la narrativa que alguns veuen molt posada al dia pel que fa a estils, llengua i recursos, i que a mi, honestament, no em diu res; de fet, no em convenç en absolut. Els llocs on ha dormit Jonàs, l’ultima novel·la publicada per Adrià Pujol Cruells (Empúries, 2021), és un exemple immillorable d’aquesta mena d’obres.

A priori la història és prou clara: tenim un protagonista, Jonàs, programador de videojocs, que sembla —no n’està segur—que ha matat una dona, un amor de joventut; per mirar d’esbrinar què és el que ha passat, s’embranca a fer una repassada de la seva vida, que passa també pels llocs on ha dormit. Ràpidament, els videojocs, als quals és addicte, prenen tot el protagonisme. S’estableix així la inevitable metàfora de la vida com a joc, i la novel·la comença a sumar pàgines. Jonàs, casat i amb tres fills, té una petita empresa, també fa de professor en una acadèmia i, per sobre de tot, se sent frustrat perquè no ha acabat mai d’assolir un gran èxit.

Amb aquests materials i aquest punt de partida, Pujol construeix la seva obra. De seguida, per al lector queden clares unes quantes tries: una alternança en la veu narrativa, que es mou entre la segona persona i la tercera, però que tampoc no deixa de banda la primera; un ritme àgil, marcat per la preponderància de frases molt breus, amb la inclusió de períodes més llargs cada cop que topem amb alguna reflexió; una llengua desimbolta, que vol ser fresca i alhora reflectir bé la parla dels joves —ho aconsegueix?, com parlen els joves?, els joves de quin moment concret?—, i que és precisa quan es revesteix de llenguatge d’especialitat… Una llengua prou rica, indiscutiblement, però que pot arribar a cansar el lector poc amant de la faramalla, una faramalla que ve alimentada per certs excessos, comuns a moltes obres que es publiquen avui dia: el més clar, la voluntat de lluir acudits i troballes lingüístiques, de provocar el somriure en el lector i demostrar el gran enginy de l’autor («Samsung Déu», «totes les capes de la lasanya humana», «el televisor, arrencat de la paret, que crida socors i es fa el plasma a sobre», etc.).

El problema és que tot queda massa a la vista: les intencions, els recursos emprats, la bastida… I que el resultat final és una obra desendreçada, caòtica, malgirbada. Ho és el ritme, ho és la frase. Una cosa és voler donar la impressió de prosa desimbolta, una altra és deixar un text desgavellat, precipitat, poc polit. Hi ha frases barroeres («Ara és el moment, després de sopar sopes de sobre bullides el fogonet, d’anar a dormir»), comparacions impossibles («Al voltant dels billars, de l’entrefosc en surten les puntes blavisses dels tacs, com les antenes erectes d’uns insectes ocults»), tòpics exacerbants («S’han pres mig tripi cadascun, per celebrar que són vius. Els ha portat un que tot just comença a traficar, se’ls fa baixar d’Holanda, un noi de Cotlliure que deu anys més tard trobaran mort per sobredosi sota un pont de la carretera nacional») i afirmacions que no sé per què cal llegir-les en una novel·la dels nostres temps («l’anglès és l’idioma que obre les portes, la llengua franca que entén tothom»)… 

Sí, ja admeto que deu ser cosa de gustos, i que no tot ha de seguir un mateix patró. Però a mi m’agrada que els materials que contribueixen a donar cos a una obra hi quedin ben integrats, i a Els llocs on ha dormit Jonàs això no passa, sigui o no per voluntat de l’autor. Així, molts dels fragments en què es parla dels videojocs semblen extrets d’un llibre sobre la història d’aquests, de la Viquipèdia o d’un catàleg d’una exposició; no en va, el narrador ja avisa de tant en tant que segons què ho ha tret d’Internet —si més no, és honest. És informació. I a mi les novel·les que informen de coses em cauen de les mans.

També em cauen de les mans les novel·les que alliçonen, i aquí de lliçons se’n donen unes quantes. Quan Jonàs exerceix de professor d’uns adolescents troba una ocasió immillorable per il·lustrar el personal cada dos per tres:

Benvolguts alumnes mil·lenistes del meu cor, avui tocava parlar de les aplicacions que sol comprar l’administració local, nacional o intergalàctica. Aplicacions per quedar bé, a l’espanyola, una administració moderna en necessita moltes, però a l’últim són aplicacions que la ciutadania no necessita i de propina no ho sap. Les xarxes socials fan la seva feina, vosaltres feu la feina, i l’administració simplement se n’aprofita. L’administració i els mitjans de comunicació que us roben fotos i vídeos i tuits. Però no em ve gens de gust parlar-vos d’això. (Pag. 123)

Dels videojocs passem a l’altre gran tema de la novel·la: les noves paternitats, les noves maternitats, les noves natalitats. Moltes pàgines estan dedicades a parlar del fet de ser pares avui dia, pàgines que podrien aparèixer en un manual per conduir una sessió d’alguna Associació de Progenitors Anònims. D’acord, tot això podria tenir un cert interès, però jo no l’hi he sabut trobar.

Finalment, drogues i sexe, per descomptat. I presentisme: boomers, Me Too i tot el que calgui per amanir el còctel. És una llàstima, perquè bé hi ha pàgines bones, bé s’intueix que l’autor és capaç de produir una obra més rodona. No és el cas.

Per a mi en aquest llibre tot és massa evident (he de reconèixer que la coberta no enganya a ningú). S’hi veuen les intencions, els procediments, les ganes de ser irreverent, graciós o modern. Literatura sense subtilesa, basta, de traç gruixit, ble que crema bé… i es consumeix amb rapidesa. Posats a ser tan explícits, en el volum hi trobo a faltar la data de caducitat. I és que no sé pas què en quedarà d’això.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.