En el pot petit…

Amb més d’una prevenció, i per motius que no venen al cas, he decidit llegir Eroica, de l’escriptora Cristina Masanés (L’Avenç, 2021); amb més d’una prevenció però, tot s’ha de dir, també esperonat per algun al·licient. Els dubtes venien del fet que Eroica és la primera obra fruit del confinament que llegeixo: és, doncs, un llibre escrit arran de l’esclat de la pandèmia i que pren la forma d’un dietari clàssic, per bé que no ho sigui en sentit estricte. Els estímuls els provocaven saber que Masanés és una autora que es prodiga poc, que espaia molt la publicació dels seus llibres —un prejudici més…— i que aquest text parla del suïcidi d’una mare, que no és pas un tema com un altre.

Sense saber-ne res més, vaig anar a comprar el llibre a la llibreria de sota casa. La primera sorpresa va ser formal: el volum conté a les pàgines senars les anotacions de cada dia, de l’1 al 65; a les pàgines parells hi apareix, petita, la fotografia d’un requadre de cel en blanc i negre, el tros de cel que l’autora veia des de casa seva estant confinada. Al final de tot es repeteixen les mateixes fotografies ara en color, agrupades en quatre pàgines.

En començar a llegir t’adones de seguida que aquest no és, com he avançat, un dietari en sentit estricte. Segurament no ho pot ser, segurament no n’hi ha cap que ho sigui. En tot cas, es fa del tot evident que l’autora ha utilitzat els materials d’un diari i els ha reescrit amb una intenció determinada, incorporant-hi un fil que travessa l’obra i que la dota de consistència i de volada. Gràcies a aquest procés de reescriptura, que per força ha comportat una reelaboració dels materials i una esporga de tot el que fos sobrer, el que podria haver estat un mer conjunt d’apunts de sensacions i d’idees provocades pel confinament es converteix en una interessant reflexió sobre la vida, la bellesa, la tristor, la por. Des de la solitud del confinament, l’autora enyora la filla que ara mateix no pot veure i recorda la mare que es va suïcidar trenta anys enrere, i ho fa mentre escolta i li ressonen al cap els primers compassos de l’Eroica, la tercera simfonia de Beethoven. I mentre llegeix La pesta, de Camus.

Els apunts de cada dia parlen d’un món aturat, silenciat, d’impressions que cadascun de nosaltres pot haver viscut. Però l’autora hi afegeix material propi i trena una mínima història que va més enllà de la peripècia personal. Per moments, aquests apunts prenen també la forma de petites proses poètiques. El resultat, senzill però honest, és prou convincent. Eroica es pot llegir com un testimoni d’uns dies que cap de nosaltres esperava viure, com una breu crònica familiar que descriu adolescències viscudes en moments molt diferents, com una reflexió sobre la bellesa i els altres temes que ja hem esmentat.

Quan un til·ler és adult, s’esmorza sota la seva copa, ampla i voluminosa, s’hi assisteix a les videoreunions, s’hi treballa, s’hi dina, s’hi dorm la migdiada, curta, s’hi torna a treballar, s’hi fan les trucades de telèfon, primer a la filla, després als que estan sols i després als altres, s’hi llegeix i s’hi sopa sota el llum de paper vermell que penja de les branques més baixes. La plenitud de viure amb un til·ler al pati. (Pàg. 111)

Sobre els aspectes formals, entenc que raons de cost no devien fer possible que les fotos apareguessin en color enmig del llibre, però no em convenç trobar-les en blanc i negre al costat de cada apunt i repetides al final en color. A més, les fotos es transparenten en excés i molesten una mica a l’hora de llegir. També caldria afinar algun detall de llengua que ha quedat per polir.

Malgrat aquests detalls, Eroica és una lectura gens mancada d’interès, un bon intent de reflectir un moment vital molt concret que no es limita a fer exactament això. Un bon exemple de pot petit i bona confitura.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.