Retorn al passat

D’Antonio Sassone (1906-1983) només en sabem que va néixer a Amendolara, un poblet del sud d’Itàlia dedicat al conreu de l’ametller, que el 1923 va emigrar a l’Argentina fugint del feixisme, i que va ser escultor i també autor d’uns quants llibres de poesia. Tan sols hem pogut llegir-ne un poema, «Ritorno al passato», i ens ha vingut de gust traduir-lo. Potser pels temps que corren, sí.

Retorn al passat 

Tan baixa, l'Ossa més gran 
Sembla venir a trobar-me en aquest vespre temperat 
O esperar-me ajaguda sobre la cresta 
De la muntanya, disponible, sincera, 
Potser agraïda perquè de totes les constel·lacions de la volta 
És l'única que conec, que puc dir pel nom.  
Entre totes les estrelles, estimo aquestes set germanes bessones.  
Per a mi, la porta s'obre vers l'infinit, suggerint com  
Seguir el camí del desig, donar cos a projectes de fugida,  
I la del Nord és la via més cobejada, per bé que fatigosa.
En una pujada 
Que han recorregut al llarg dels anys tants germans amb bosses i flassades
Rosegades pels cucs,
Traço amb el dit, amb els ulls, una línia recta, i en un instant 
S'anul·la la distància abismal que separa els cossos celestes.
Petita, revoltada com aquell qui no vol ser trobat, balbuceja
La Polar.
Però més m'atreu, a l'altra banda, plena i palpitant,
La fascinant Venus, aliada amb la Lluna. 
Apunta cap al Nord l’imant, sobre la N queda clavada l'agulla
De la brúixola.
Més inculte que els meus pares, no sé penetrar en el llenguatge
Dels estels; o m’hi nego o no me’n fio. No soc Ulisses. 
No faré el seu viatge. 
De l’emigrant tinc sols l'esperit, no el coratge,
Ni les botes amb claus, ni el sac de dormir.
Contemplo l'hemisferi meridional, contraposat, 
Em captiva l'altre cel més brillant,
M'aferro a la llum; sota la brisa dels mars càlids 
Em refresco i m’endormisco.
Escruto els amplis horitzons
Que en la ment perden els confins i cedeixen als somnis.
M’uneixo a la meva gent, 
A la Creu del Sud, suspesa sobre un continent no submergit,
No arrossegat per les onades dels ciclons, 
No dessecat pels vents del desert,
Que en canvi alça el cap per trobar el seu lloc en el futur.

Antonio Sassone (traducció de Roger Vilà Padró)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.