D’Antonio Sassone (1906-1983) només en sabem que va néixer a Amendolara, un poblet del sud d’Itàlia dedicat al conreu de l’ametller, que el 1923 va emigrar a l’Argentina fugint del feixisme, i que va ser escultor i també autor d’uns quants llibres de poesia. Tan sols hem pogut llegir-ne un poema, «Ritorno al passato», i ens ha vingut de gust traduir-lo. Potser pels temps que corren, sí.
Retorn al passat Tan baixa, l'Ossa més gran Sembla venir a trobar-me en aquest vespre temperat O esperar-me ajaguda sobre la cresta De la muntanya, disponible, sincera, Potser agraïda perquè de totes les constel·lacions de la volta És l'única que conec, que puc dir pel nom. Entre totes les estrelles, estimo aquestes set germanes bessones. Per a mi, la porta s'obre vers l'infinit, suggerint com Seguir el camí del desig, donar cos a projectes de fugida, I la del Nord és la via més cobejada, per bé que fatigosa. En una pujada Que han recorregut al llarg dels anys tants germans amb bosses i flassades Rosegades pels cucs, Traço amb el dit, amb els ulls, una línia recta, i en un instant S'anul·la la distància abismal que separa els cossos celestes. Petita, revoltada com aquell qui no vol ser trobat, balbuceja La Polar. Però més m'atreu, a l'altra banda, plena i palpitant, La fascinant Venus, aliada amb la Lluna. Apunta cap al Nord l’imant, sobre la N queda clavada l'agulla De la brúixola. Més inculte que els meus pares, no sé penetrar en el llenguatge Dels estels; o m’hi nego o no me’n fio. No soc Ulisses. No faré el seu viatge. De l’emigrant tinc sols l'esperit, no el coratge, Ni les botes amb claus, ni el sac de dormir. Contemplo l'hemisferi meridional, contraposat, Em captiva l'altre cel més brillant, M'aferro a la llum; sota la brisa dels mars càlids Em refresco i m’endormisco. Escruto els amplis horitzons Que en la ment perden els confins i cedeixen als somnis. M’uneixo a la meva gent, A la Creu del Sud, suspesa sobre un continent no submergit, No arrossegat per les onades dels ciclons, No dessecat pels vents del desert, Que en canvi alça el cap per trobar el seu lloc en el futur. Antonio Sassone (traducció de Roger Vilà Padró)
L'Acció Paral·lela 