Vida d’un escriptor

És escriptor. Però de fet és com a professor d’institut que es guanya la vida. La seva dona treballa en un laboratori. Ell es diu Pierre, ella Cathy. Tenen dos fills petits, en Jean i en Paul. En Pierre escriu en un quadern el seu dia a dia amb una gran regularitat. En apunts sovint no gaire extensos, explica el temps que fa, l’estat d’ànim que el domina a cada moment, les anades i vingudes per dur els fills a l’escola o a les activitats extraescolars, el seu propi trajecte fins a l’institut i la feina que l’espera allà —les classes, les reunions, les trobades amb pares, piles d’exercicis per corregir. També ens parla de les tasques domèstiques, dels encàrrecs quotidians, de les avaries, els maldecaps, les preocupacions de cada dia. I, esclar, del temps que li queda per llegir —i de les obres que llegeix, diverses i que abasten molts camps—, per pintar, per fer escultura, per conrear l’entomologia i, finalment, per escriure, la seva gran passió.

Tot això ho trobem a Carnet de notes 1980-1990 (Éditions Verdier, 2006), el primer diari que va publicar l’escriptor francès Pierre Bergounioux (Brive la Gaillarde, 1949). És inevitable preguntar-se quin interès pot tenir la lectura d’aquest diari, d’aquestes anotacions sistemàtiques per mitjà de les quals podem seguir la vida d’una persona a priori força normal i corrent. Confesso, d’entrada, que per mi en té molt, d’interès. Esclar que jo em deixo vèncer de tant en tant per la temptació d’endinsar-me en diaris com aquest. Qui no s’hagi sentit temptat per aquesta mena d’obres, tampoc caldrà que ho intenti en aquest cas; segurament aquesta lectura li semblarà supèrflua, prescindible. Convé, però, fer una distinció important: hi ha diaris que no han estat escrits amb cap pretensió de fer una obra publicable, sinó que són quaderns on els autors aboquen els seus pensaments diaris per raons i amb motivacions ben diverses, i en canvi hi ha diaris que els autors emprenen amb la plena voluntat de convertir-los en una obra literària que pugui ser publicada.

Els diferents carnets de notes de Bergounioux formen part d’aquest segon grup. Això fa que el text que llegim estigui degudament pensat, escrit i depurat. No llegim esborranys, anotacions esparses ni fragments a mig acabar o per polir; llegim una obra literària perfectament concebuda per un autor. En el cas de Bergounioux, a més, aquesta obra esdevé probablement el nucli més substancial de la seva producció literària, que tanmateix és molt àmplia. Pensem que el diari a què faig referència és el primer d’una sèrie de cinc; aquest volum de 950 pàgines abasta la dècada dels vuitanta. Els altres quatre volums arriben fins a l’any 2020; junts sumen 5.680 pàgines de diaris. Parlem, doncs, d’una obra de grans proporcions, a la qual cal sumar els relats, les novel·les breus i els assajos que ha publicat: una setantenta de títols. Bergounioux és, efectivament, un escriptor prolífic, i a més és considerat un dels grans autors francesos vius.

Què tenen aquests dietaris que pugui atreure un cert lector? Òbviament, en l’interès que puguin suscitar els diaris hi té molt a veure la capacitat de Bergounioux per transformar el seu dia a dia en una obra literària: els fets, els pensaments, les pors, els dubtes, les alegries —més rarament anotades. Hi ajuda la gran diversitat de camps pels quals se sent atret l’autor mateix: ara el veiem anant a passejar pel bosc per recollir coleòpters que col·lecciona, anant a pescar, quedant-se a casa ajudant els fills a fer els deures o jugant-hi, o sortint per visitar llibreries, sobretot de vell, per descobrir-hi i adquirir volums de tota mena. Al costat de la Cathy també practica una de les aficions preferides dels francesos: visitar brocanters per comprar bibelots, peces d’art, màscares africanes, objectes de decoració…

En aquestes notes queda molt ben reflectida l’angoixa vital que pateix l’autor per les responsabilitats que sent que li recauen a sobre —relacionades amb el fet de ser pare, d’exercir la feina de professor en un moment en què per a ell impartir classe a adolescents és cada cop més complicat…— i per la impossibilitat de poder-se dedicar íntegrament a escriure. Una angoixa que aconsegueix atenuar en els períodes de vacances, quan tota la família es trasllada a la Corresa natal per passar-hi uns dies.

Aquestes pàgines són, a més, la crònica d’una època. Les travessen pinzellades sobre la situació política a França, la societat del moment, l’estat del sistema educatiu… Ens sorprèn el temps que té Bergounioux per dur a terme una activitat frenètica paral·lela a la feina de professor. Ens sorprèn fins que recordem un tret de l’època, d’aquells anys vuitanta, que també queda molt ben reflectit al diari i que alguns lectors reconeixerem amb un punt de nostàlgia: l’absència de mòbils, de tauletes, d’ordinadors, de pantalles; l’absència de connexió a Internet, d’aquesta connexió contínua i constant amb el món. Aquells són uns anys als quals no tornarem —als quals no tornaríem, probablement—, però el temps, el poc temps que li podia quedar a un escriptor que treballava de professor, que tenia dos fills i que vivia en una casa als afores d’un poble de la rodalia de París, i que per a tot havia de desplaçar-se amb cotxe, aquell poc temps era tot aprofitat. No hi havia les immenses possibilitats de perdre’l que tenim avui. Tan sols l’aparell de televisió podia interposar-se entre les persones i el seu temps lliure.

Aquests són uns altres temps. Llegir Bergounioux és una forma d’aprofitar-los.

2 thoughts on “Vida d’un escriptor

  1. Vaig llegir no fa massa- ara veig, agafant el llibre que va ser el novembre de l’any passat – “La huella”, i em va agradar molt. “Soc de Brive”, comença. I a l’acabar, vaig pensar de que algun dia faré un viatge pel massís central francès, que Graq ja descriu en algun apunt a “A lo largo del camino”, un altre recull de notes de viatge perfectament literari, com apunta el vostre post sobre les diaris de Bergouniox. I és que tots dos s’assemblen, salvant totes les distàncies entre Brive i L’Evre de “Les aigües estretes”.

    De diaris n’he llegit algun – no de Bergounioux – però no en soc massa aficionat.

    Un plaer de llegir-vos, sempre teniu bones lectures per proposar.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.