Arribats a una certa edat, podem començar a sentir una necessitat que no sospitàvem, que mai no ens havia passat pel cap: la de reduir el nombre de volums que componen la nostra biblioteca; en comptes de continuar ampliant-la, iniciar el procés invers, fer-la decréixer, empetitir-la, una operació que serà paradoxalment la millor manera d’engrandir-la encara més. Perquè reduir-ne el nombre de volums que la formen vol dir triar, garberllar, depurar…, extirpar-ne els volums prescindibles, aquells que se’ns han fet innecessaris perquè no els hem llegit ni els llegirem mai, o perquè un cop llegits vam arribar a la conclusió que no ens calia haver-los llegit. Fins i tot es pot tractar de llibres prou bons que sabem, no obstant això, que no rellegirem mai.
Efectivament, hi ha un moment a partir del qual ens va perforant la idea que només ens calen uns quants volums que encara no hem llegit i uns quants volums que voldrem rellegir. No sé de quina quantitat parlem. Poden ser unes desenes, uns centenars, segons el cas. Difícilment una biblioteca pensada en aquests termes depassarà el quinze o el vint per cent dels llibres que tenim, siguin mil, tres mil o trenta mil.
Rellegir. Potser només ho farem per força, si les circumstàncies ens hi obliguen: una catàstrofe humana o natural que no ens permeti mantenir amb nosaltres més que uns pocs volums… Però que desitjable seria una catàstrofe d’aquesta mena si comportés la imperiosa necessitat de rellegir. Perquè aquesta és, probablement, la veritable lectura. Un bagul carregat de llibres; no crec que ens calgui gaire més. Però per saber-ho cal arribar a una certa edat.
L'Acció Paral·lela 
Doncs sí, m’encanta i m’encisa alhora, tot molt habsburgic i mittleuropa, comme d’habitude
M'agradaM'agrada