De lectors prudents… i feliços

Doncs bé, tornem a les novetats…, és a dir, a obres aparegudes al llarg d’aquest segle XXI. En aquest cas, em trobo immers en la lectura dels assaigs de Michel de Montaigne per mitjà de la traducció de Vicent Alonso (Proa, 2007). Fa anys en vaig llegir el primer volum, i ara he reprès el fil amb el segon volum. No em sap greu haver deixat passar aquest temps; hi ha obres que per les seves característiques permeten espaiar-ne la lectura, gaudir-ne sense pressa, sense obligació de no deixar-les per no perdre justament el fil. Els assaigs de Montaigne són una d’aquestes obres. Els podem llegir i rellegir al llarg de tota una vida; no passa res si descansem durant una temporada i hi tornem més tard. Ens esperen, sempre són allà, a la lleixa, a punt per rebre la nostra atenció. I per molts anys que passin —i ja són molts els que han passat des que van veure la llum per primera vegada— es mantindran vigents, actuals, plens de significat i d’interès per als lectors de qualsevol època, fins i tot els dels nostres dies. 

A més, si els grans ho són per la capacitat d’anticipar-se, llavors Montaigne n’és molt, de gran. S’anticipa a propòsit de tants temes, de tantes qüestions, que no deixa mai de sorprendre’ns amb les seves reflexions. Un dels assaigs més brillants dels que hem llegit fins ara és «Sobre els llibres». De res serviria parlar-ne; el millor és llegir-lo, veure què diu ell mateix sobre els llibres i els autors que li agraden o que no li fan el pes. Aquí Montaigne se’ns fa molt proper; sembla que, més que parlar del seu segle XVI, parli dels nostres temps. Sobre una qüestió que sovint treu el cap en els debats literaris d’avui dia, a l’hora de parlar de lectures, afirma: «No em pose gaire amb els llibres nous perquè els antics em semblen més plens i més sòlids.» (Pàg. 131)

Sobre la imperiosa necessitat que alguns tenen de piular els seus versos o aconseguir que algú els hi publiqui, fins i tot quan són mediocres, també hi té alguna cosa a dir: «No és cosa d’una gran imperfecció el fet de construir versos dolents, però sí que és una falta de judici no haver vist que eren indignes de la glòria del seu nom.» (Pàg. 139)

Aviat ens queda ben clar per què Pla llegia amb fervor Montaigne: «Els historiadors són els escriptors que em van millor: són divertits i fàcils i, a més, l’home en general, que és el que m’interessa conèixer, hi apareix més viu i sencer que enlloc, i també la diversitat i la veritat de les seues condicions internes, a l’engròs i al detall, o la varietat dels mitjans pels quals s’assembla amb la resta dels homes i els accidents que l’amenacen. Però els qui escriurien les vides, en la mesura que s’ocupen més de les intencions que dels esdeveniments, més d’allò que surt de l’interior que del que arriba des de fora, aquests són els meus.» (Pàg. 141)

Com a crític literari, bandeja —entre els antics— Ciceró perquè mai no va al gra, sinó que s’entreté massa en els prolegòmens, o també Ariost, que compara sense pietat amb Virgili; posa de costat l’Eneida amb l’Orland furiós, i diu: «Aquell poema se’l veu anar de pressa, amb un vol alt i ferm, tot seguint sempre el seu cap; aquest se’l veu voleiar i saltironar de conte en conte com de branca en branca, sense refiar-se de les seues ales excepte per a un trajecte curt, i posant el peu a terra cada dos per tres per por que li fallen l’alè i la força.» (Pàg. 134-135)

En dur a terme les seves lectures, Montaigne admet que «solament demane ser més prudent, no més savi o eloqüent» (pàg. 136), una prudència innecessària però que l’honora. És exactament el que faríem bé de perseguir avui els lectors. Ell rebla el clau dient: «He de respondre d’aquestes dues coses: si jo mateix m’entrebanque, i si hi ha errors o vanitat en els meus raonaments que no senta o que no siga capaç de sentir quan se’m mostren. Perquè les faltes escapen sovint als nostres ulls, però la malaltia de l’enteniment consisteix a no poder-les percebre quan els altres ens les descobreixen. La ciència i la veritat poden allotjar-se dins nostre sense judici, i el judici pot ser-hi sense la ciència i la veritat, fins i tot el reconeixement de la ignorància és un dels més bells i més segurs testimonis de judici que conec.» (Pàg. 129)

Per si amb aquests exemples no en tinguéssim prou, hi afegeixo el que diu unes pàgines abans respecte de les «recompenses honorífiques», que en els nostres dies podríem traduir per «premis literaris. La reflexió de Montaigne podria ser un fil de Twitter. Comença així: «Cap gran cor desitja traure avantatges per allò que té en comú amb tothom; i els homes d’avui que menys han merescut aquesta recompensa aparenten menysprear-la per situar-se així en el lloc d’aquells as quals es perjudica quan es reparteix indignament i s’envileix aquesta distinció que se’ls devia especialment.» (Pàg. 90) És allò de criticar els premis quan no ens toquen a nosaltres, etc.

Continuarem llegint Montaigne, no per ser més savis, sinó per ser més prudents i, de retruc, més feliços.

Advertisement

2 thoughts on “De lectors prudents… i feliços

  1. Jo ara m’estic llegint el tercer volum. Els altres dos he trigat potser uns sis anys ben bons a fer-ho, amb intervals llargs entre cada volum i amb el costum de llegir-lo els diumenges al matí, com qui esmorza l’ensaïmada i la xocolata desfeta d’aquest dia, en un sofà oreller, vora la finestra on hi entra un bon sol i encara sovint amb el batí posat. Descansat perquè Montaigne requereix atenció.

    Ara estic acabant un capítol molt llarg i divertit que parla del matrimoni, les infidelitats i en general del sexe, la gelosia, etc… Només per citar un parell de frases subratllades : ” En sabia prou, em sembla, qui va dir que un bon matrimoni sorgia d’una dona cega amb un marit sord “. I aquesta : ” conec cent homes honorables que son cornuts, honestament i sense deshonor. A un home galant se’l compadeix per això i no se’l menysprea.”

    En fi, que algun dia aniré a veure els eu castell i les famoses bigues…

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.