Altres Rússies

Parlar de Rússia avui és per força un exercici de desassossec. No ha estat mai fàcil entendre des de fora, des de lluny, l’ànima russa —o les ànimes, tantes i tan diverses. Ens hi ha ajudat l’art, la literatura, la d’altres èpoques i la que ens és més contemporània. Però mai no n’hi ha prou; cal un esforç majúscul per posar-se en la pell d’un rus dels nostres temps —que per anar bé també hauria de ser en la pell d’uns quants, esclar— i començar a comprendre alguna de les raons que s’amaguen sota certes formes de ser, de fer, de pensar. Res que no sigui cert per a molts altres casos, que no sigui cert per entendre els nord-americans, els xinesos…, és a dir, algú que no som nosaltres.

Però indiscutiblement Rússia és un cas a part. Ho ha estat sempre, per raons geogràfiques, històriques, culturals i de tota mena, i ho és avui, en aquests dies de guerra i calamitats que no volen acabar. No és fàcil saber com hem arribat fins aquí. Per això és interessant endinsar-nos en les pàgines d’Altres Rússies, obra de l’artista Victoria Lomasko, que podem llegir gràcies a la traducció de Marta Nin, publicada per Godall Edicions el 2020 (reimpresa aquest mateix 2022). Aquest és un volum particular on Lomasko recull diferents reportatges gràfics que va fer entre el 2008 i el 2016 i que apareixen agrupats en dues parts de títol revelador: «Invisibles» i «Enrabiats». En concebre aquests reportatges, Lomasko segueix una tradició que es remunta a l’època del gulag i dels conflictes bèl·lics de la primera meitat del segle XX, quan els artistes russos —presos, soldats— dibuixaven in situ escenes diàries, allò de què eren espectadors i que volien denunciar. No parlem de còmics —aquí no hi ha vinyetes—, sinó d’obres de to periodístic que mesclen imatges i textos, que a voltes són frases dites pels protagonistes dels reportatges, a voltes són comentaris de la mateixa autora. Són peces difícils de definir o encasellar. Mentre les llegia em venien al cap les novel·les de Svetlana Aleksiévitx o certs llibres de Francesc Serés, on la literatura apareix despullada de tot artifici amb un objectiu molt determinat que les obres d’ambdós acompleixen a la perfecció.

A Altres Rússies, Lomasko retrata individus i col·lectius que el sistema prefereix fer veure que no existeixen i davant dels quals mostra una hostilitat aclaparadora. El sistema és l’Estat, que en el cas de Rússia no necessita amagar-se rere cap Deep State, perquè actua a la llum del dia, descaradament i desinhibida, gràcies a la connivència que hi ha entre els polítics que són al poder, l’aparell policial, els jutges, els mitjans de comunicació i els grupuscles de ciutadans que donen suport a tot aquest engranatge repressiu envers els qui són diferents, discordants, minoritaris, és a dir, que se situen al marge dels discursos oficials imperants.

Entre aquests, com dèiem, hi ha els «Invisibles», a qui Lomasko dedica la primera part del volum. Són individus que per una o altra raó han esdevingut marginals: nois que estan reclosos en reformatoris, a l’espera d’entrar a la presó; alumnes i professors d’escoles rurals allunyades de tot arreu i que sobreviuen sense mitjans; veïns que protesten contra plans urbanístics; skinheads sense futur, i dones, una gran majoria de dones que malviuen abocades a la prostitució, a l’alcoholisme, fins i tot sotmeses a l’esclavatge al cor de Moscou en ple segle XXI. Com sol passar, les dones són les que suporten la pitjor càrrega, les que surten més mal parades en l’embat contra el sistema, que, a més d’injust i despietat, és terriblement masclista. De fet, el masclisme està tan estès, és tan implacable, que a la segona part, quan ens parli de les vicissituds que pateixen els col·lectius LGTBI a Rússia, comprovarem que alguns homes gais no volen tenir res a veure ni a compartir amb les lesbianes, a qui arriben a menysprear. El món és complex, i és que, com afirmava Guimarães Rosa, «l’home sent fàstic per tot allò que és humà».

Aquesta segona part, «Enrabiats», està dedicada en bona part al procés judicial que van patir les integrants del grup Pussy Riot arran de la seva actuació a l’interior d’una església. En aquest cas, com també en les reivindicacions del col·lectiu LGTBI o en les dels camioners que protesten davant d’un impost que els aboca a la ruïna, tot s’hi barreja, tot s’embolica perquè entren en acció actors insospitats que l’Estat maneja al seu antull: l’Església Ortodoxa, els nacionalistes russos, etc. El resultat, fins ara, sempre ha estat el mateix: l’Estat se’n surt, Putin es manté al poder, la dissidència és anul·lada, els invisibles continuen a l’ombra. L’única espurna de llum, l’única lliçó positiva que es pot extreure de l’obra de Lomasko, és que de vegades la gent té prou força per resistir, per unir-se i organitzar-se, i que aquest és el camí.

Altres Rússies, doncs, és un títol que ens pot fer pensar en les visions diferents que es té de Rússia dins i fora del país, en totes les capes ocultes de la societat que queden sota la immaculada imatge que el sistema vol reflectir. Però el títol també em porta a fer-ne una altra lectura en ple 2022. Els reportatges parlen de fets ocorreguts entre el 2008 i el 2016. Des de llavors, i des d’abans i tot, són molts els països que han seguit un camí semblant al de Rússia, una via que ha dut a l’enduriment de la postura de l’Estat —ara sí, amb la col·laboració si cal dels respectius Deep States— davant de les minories i els col·lectius que no s’insereixen de ple en el corrent oficial. Ho hem vist als Estats Units, ho hem vist a la Xina, ho hem vist a l’Estat espanyol, i passa en altres llocs. La pèrdua de la plena llibertat d’expressió, les notícies falses, la convivència entre tots els poders, l’aparició de partits d’extrema dreta i de grupuscles que atemoreixen els qui són diferents…, tot això és el resultat d’aquest camí. Lomasko ens el dibuixa, ens el descriu, sense embuts. I ho fa perquè ella sap, com ho sabem nosaltres, que un dia o altre haurem de plantar cara. 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.