La barcelonització de Girona

girona_riverside_hdrUn dels locals de moda de Girona —parlo d’una gamma baixa— és un restaurant de cuina imitació de la japonesa on trobes la carta únicament en castellà i una selecció de vins sense cap representant de les DO catalanes. No cal dir que, si en el cas de la llengua escrita el català hi és del tot absent, en el cas de la llengua oral passa tres quarts del mateix. Però el local sol estar ple de gironins de gamma no tan baixa.

Hi ha una altra mena de locals que han proliferat a Girona darrerament, fins al punt que ja en trobes un al costat d’un altre: les franquícies de venda de pernil. Si decideixes arriscar-te a entrar en un d’aquests establiments i demanar un entrepanet dels que tenen a l’aparador, et trobaràs que si el vols amb tomàquet se te l’enduran dins, a la barra, i allà algú amb davantal de la casa, amb l’ajuda d’un pinzell, te l’empastifarà amb una substància rogenca —mescla de llavors de tomàquet, olis i altres ingredients desconeguts—, l’introduirà dins d’una bossa de plàstic i paper estampada amb una frase en castellà i et cobrarà l’ull de la cara amb què mires, absort, tot el que està passant davant teu. Novament, el català oral i escrit és absent d’aquests llocs; a tot estirar apareix en algun rètol en forma del mot “pernil”.

Hi ha molts locals nous: llocs on es pot prendre una copa de vi o fer un mos sense gaires pretensions, però com més nou sigui el local més et costarà trobar-hi algú que t’atengui en català, que et serveixi un entrepà que no sigui de cartró pedra o que t’ofereixi un menú cuinat in situ i no pas provinent d’un servei d’àpats extern. Demanar una carta de vins coherent i arrelada al tros de món sobre el qual s’aixeca el local és encara demanar la lluna en un cove.

Compte: hi ha bons locals a Girona, bones adreces, petits restaurants honestos que treballen bé i que no tenen la intenció d’enganyar turistes babaus i catalans despistats. Però cal saber-los. Ja no pots anar a l’aventura i deixar-te dur per les ganes de provar llocs nous; el risc de fracàs és escandalosament alt, com ho és des de fa molt de temps a Barcelona.

A Barcelona has de saber on vas, o és millor quedar-te a casa. Algú em dirà que això sempre ha estat així a Barcelona i a tot arreu. No, no és cert. No tant com ara. No pas en tots els aspectes: qualitat, autenticitat, preu, llengua. En altres èpoques podia fallar alguna cosa, no tot alhora. I Girona s’està barcelonitzant a marxes forçades. És una barcelonització lingüística i és una barcelonització turística. Tot el que s’obre de nou en nou, tot el que s’empesquen els “emprenedors” va destinat a agradar als turistes.

I així passa que els gironins comencen a fugir de la ciutat quan arriben els festivals de cada any, i els qui vivim prop de Girona comencem a deixar d’anar-hi als vespres. Les xancletes, menstrestant, comencen a envair els carrers; hom les ha vist ja aquests dies de bonança carrer Santa Clara amunt —hom les ha vist ja. L’estiu es farà molt llarg a la riba de l’Onyar.

 

Anuncis

2 thoughts on “La barcelonització de Girona

  1. Penso que no estaria malament dir noms; en casos com aquests no em sembla lleig assenyalar, és de justícia i orienta al lector.
    En qualsevol cas, Girona és una ciutat que dóna menys del que aparenta i com més va més adotzenada és.

    Liked by 1 person

  2. En aquests casos què podem fer? Figura que el català és la llengua minoritzada, de la qual, segons la Constitució, convé tenir-ne una cura especial, juntament amb el gallec, el basc i les altres llengües que mai no s’esmenten com són l’aranès, l’asturià i l’aragonès, per exemple. Però només és la teoria, ja que en realitat, durant tots aquests anys transcorreguts sota aquesta mena de democràcia espanyola, s’ho han fet venir bé per convertir la víctima en victimari. Segons una colla “d’intel•lectuals” i polítics és el català que oprimeix el castellà. Com si el català no hagués patit una dictadura de gairebé quaranta anys i no n’hagués sortit ferit de mort. I el que és més greu, en temps de suposada democràcia no s’han aplicat les mesures, sinó a mitges, per guarir la nostra llengua dels mals que la minoritzen, desfiguren i la corquen. Diguem-ho clar, la immersió no és suficient i tampoc no s’ha aplicat amb rigor. Quantes classes no es donen castellà? Quedaríem esgarrifats de saber-ho. I la qualitat del català de mestres i professors? Ni TV3 ni els mitjans en català no ho són, de suficients.

    També ha passat que hem convertit el castellà en una llengua catalana. És a dir, que tant li fa si és en català o en castellà ja que tots som catalans. I, efectivament, no seré jo quin negui la catalanitat a ningú, però la veritat és que, segons el missatge que es repeteix i es repeteix no cal posar-se cap pedra al fetge perquè la catalanitat s’expressi també en castellà. Aleshores, què en farem, del català? I en aquesta casos d’aquests establiments, què podem fer? Ja que entrar-hi, denunciar-ho i exigir els drets lingüístics que et pertoquen és passar a convertir-te en el dogmàtic i talibà. Jo us diré el que faig. Allà on no em respecten com a catalanoparlant, on la meva llengua no és considerada no hi torno a posar el peus o ja no hi entro. A falta de protecció legislativa un servidor es pren la justícia per la mà. És l’única força que tenim, com a consumidors i catalans. O, si no, què hem de fer? Si fa quaranta anys m’haguessin dit com ens trobem en el present, no m’ho hauria cregut. Haver de justificar-te per coses tan evidents…

    Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s